Cercador
un trist, dos tristos, tres tristos
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Estic trist...
Em recomanen
que viatgi, ( he viatjat tant! ),
que m'envolti d'amics,
(en tinc de grans i de petits ),
que llegeixi llibres,
( me'ls he llegit tots! ),
que busqui una noia que m'estimi,
( ja m'estima ),
que aprecïi a tothom,
( vaig petons àdhuc als enemics ),
que em diguin coses maques,
( tinc tants aduladors ),
que vagi al circ a riure,
serà la meva curació...
però s'obliden
que sóc pallasso i no em val
aquesta solució.
Comentaris
-
Lluna[Ofensiu]bay bai | 14-07-2005
És preciosa la tristesa. Els pallassos ens fan riure perquè ells són els més tristos, i quan una cosa en sobrepassa, ens fa fondre els ploms; riem.
Merci pels comentaris que m'has fet, m'agradaria poder parlar amb tu alguna hora, diga'm com puc trobar-te, siusplau.
fins aviat.
(
-
poder...[Ofensiu]Paika | 06-07-2005 | Valoració: 10
el que necessita aquest pallasso és tornar a trobar el perquè es va fer pallasso, tornar a veure els somriures que provoca a les cares de la gent que el mira, poder li cal veure de nou la cara d' il·lusió que fan els nens quan el veuen amb la perruca arrissada i de colors, les robes de colors llampants i el nas vermell...
a mi em va passar pel cap més d'un cop fer-me pallassa, encara no ho he fet, però mai és tard per possar-se aquell nas tan simpàtic.
Si mai arribo a ser-ho espero no trobar-me en la seva situació, espero no perdre mai l'i·lusió d'allò que fagi.
Petons wapixim, m'ha agradat molt el poema. -
Quin poema...[Ofensiu]annah | 06-07-2005 | Valoració: 10
més i més trist!! Pobre pallasso! És un poema dolç i delicat, però fa posar trist! Encara que la tristesa sigui un sentiment normal, no deixa de fer mal.
Un petonàs!
Anna -
I...[Ofensiu]Pluja | 06-07-2005
Per què no podem estar tristos? Per què hem d'anul·lar aquest sentiment?
Petonets!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1302997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )