Un tren per a cada estació

A cada estació a la que arribem trobem un tren, d'anada o potser de tornada. Ni hi ha una sola estació, ni hi ha un sol tren, ni una sola vegada a la que passar. No cal aferrar-nos a la única opció que tenim o hem tingut. Res de trens que només passen un cop a la vida.
Quants trens hem deixat escapar perquè no paraven allà a on volíem? Quants d'aquests han passat a una hora que no era la nostra? Quants trens se’ns han escapat per no haver esperat suficient?
Això és cosa d’atrevits, de pacients, carregats d'il·lusió i ganes, moltes ganes d’arrancar, de deixar enrere els paisatges que ja hem trepitjat una vegada i una altra. És impossible no viatjar acompanyats d’inseguretats. Som éssers més aviat racionals, donem tres voltes a una idea abans de dur-la a terme, necessitem sentir-nos segurs, veure totes les opcions possibles però alhora necessitem prou confiança en nosaltres mateixos per saber reconèixer en quin moment volem emprendre el viatge i quina direcció és la més encertada. Un cop hem omplert les maletes de tot això cal tenir present que podem equivocar-nos. Que possiblement al arribar vulguem tornar. Potser haurem arribat tant lluny que la tornada ens farà patir. Però és tan senzill com baixar a l’estació més propera d’aquella que “no ha de ser” i emprendre el camí en direcció oposada, la de “no em fa por tornar-me a equivocar".
Sovint som tan racionals que deixem de banda el motor que posa en marxa el tren, els sentiments, capaços de portar-nos quilòmetres enllà, enllà cap allò desconegut, sense haver planejat cap ruta d’anada i encara menys de retorn. I què passa si al retornar ja no hi trobem el tren que sempre agafàvem? Surten molts trens des d’aquest lloc en el que estic ara mateix, tard o d’hora tot seguirà el seu propi destí, segur que quan arribi el moment adequat, no deixarem perdre el següent tren que ens portarà al lloc menys esperat.