Un tren de mercaderies

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Amb desfici va deixar caure la petita maleta damunt del llit, la va obrir i va anar desant a l'armari la poca roba que havia agafat.

Se li havia fet extrany haver de llogar una habitació en un hotel d'aquella ciutat, on havia viscut els darrers dotze anys. I on encara hi tenia la feina.

Quan va posar el portaretrats amb la foto dels nens damunt la tauleta, es va haver de mossegar els llavis, però ni així va evitar que els ulls se li humitegessin.

Es va estirar al llit, amb els braços creuats darrera el cap i va creuar les cames.

Al petit tocador hi va veure paper de carta i un bolígraf. Es va aixecar i va començar a escriure uns mots, sense massa convicció. Ho va deixar estar. Demà ho acabaria. Avui no era un bon dia per escriure.

Va entrar a la cambra de bany i es va emmirallar. Tenia els ulls vermells. Va engegar l'aixeta i es va refrescar la cara. Durant uns instants, amb els braços recolzats a les vores de la pica, es va quedar mirant com l'aigua s'escolava pel forat del lavabo.

Finalment, va agafar la jaqueta i va sortir de l'habitació.

En passar per la recepció, va deixar la clau damunt del mostrador, sense dir res al recepcionista que, amablement, li havia preguntat què li semblava l'habitació.

Va sortir al carrer. Hi havia passat infinitat de vegades per aquell carrer, però des de la porta de l'hotel li oferia una perspectiva totalment nova, talment com si acabés d'arribar a la ciutat per primera vegda.

Va dubtar si anar cap a la dreta o cap a l'esquerra. Es va decidir per prendre la mateixa direcció que la noia rossa que acabava de passar, acompanyada d'un músic ambulant.

Va donar tombs per la seva ciutat, que ara li semblava desconeguda, fins que va començar a fer-se fosc.

Quan se'n va adonar era prop de l'estació. " Perquè no? " -va pensar. Va acostar-se a la finestreta i va demanar un bitllet per a Portbou. En pronunciar aquest nom es va recordar del dia que, amb la dona i els fills, van visitar el monument a Walter Benjamin, el filòsof alemany que es va suicidar a Portbou, fugint dels nazis.

Va tenir temps d'agafar el darrer tren. El vagó era pràcticament buit, llevat d'uns pocs seients ocupats per uns joves italians, carregats de motxiles. Es va asseure al costat de la finestra. Quan el tren va arrencar, ja de nit, va tenir la sensació que s'havia descuidat d'alguna cosa, però no recordava què. A fora, la nit havia colgat tots els paisatges i només podia veure el reflex del llums de l'interior del tren.

Quan va arribar a Llançà, va baixar del tren.

L'estació estava deserta.

Va esperar que el tren hagués marxat.

En lloc de sortir de l'estació, va seguir caminant per l'andana fins que es va acabar.

No hi havia lluna i la foscor era corprenedora.

Tot i això, i sense saber ben bé perquè, va continuar pel mig de la via.

Portava caminant mitja hora quan va sentir el xiulet d'un tren.

Debia ser un tren de mercaderies.

Al cap d'uns minuts va tornar a sentir un xiulet més llarg.

Va notar com les travessses de la via vibraven cada vegada més intensament.

Va girar el cap i va veure el frontal de la locomotora que s'acostava.

La llum intensa de la màquina el va enlluernar, i per un instant va recordar que a l'hotel no havia acabat d'escriure la nota.

En uns segons va tenir la màquina a tocar.

Llavors es va tornar a girar i va tancar els ulls.

Comentaris

  • Per què Llança i no Sta. Coloma de Gramenet?[Ofensiu]
    pellpintada | 24-04-2007

    El comentari precedent refereix que el relat condueix a l'esperat suicidi del protagonista. Tenim el mal costum, i ho dic en general, de confondre cinema amb literatura. En una pel·lícula, hom espera un final sosprenent. Opino que en literatura no s'ha de fer el mateix. Encara que se sàpiga, des del començament del relat, el destí final del viatger, no treu mèrits a l'interès que desperta l'execució del suicidi, en les seves formes més absurdes, les quals només són justificades pel protagonista. Hom es pregunta per què a LLançà i no... Però això ja és un problema del lector.

  • M'ha fet gràcia[Ofensiu]
    copernic | 27-04-2005 | Valoració: 8

    M'ha fet gràcia perquè jo sóc de Portbou, encara que visc a Girona. Els trens sempre han influit en la meva vida. He vist el teu relat com a destacat i com que parlava de trens.... Està ben construit, trobo com Llibre que manté l'interés fins al final i un relatiu suspens. Molt maca la vall del Llémana. Hi he anat a fer alguna caminada.

  • "FLIMS"[Ofensiu]
    Llibre | 20-01-2005

    Bé. Ja he començat a fer la feina. I aquest és el primer relat que t'he llegit de la llista de tres que em vas posar de deures.

    El relat en sí m'ha agradat, i com a conte funciona perquè manté la tensió narrativa fins el darrer punt. D'alguna manera, m'atreviria a dir que el desenllaç no sorprèn, que tot plegat encamina el lector cap a aquest final i no cap a un altre. I això no ho comento com a punt negatiu, eh! Penso que l'objectiu de la narració no és arribar al típic final sorpresa, sinó reflectir la buidor que pateix el protagonista (insinuat per alguns detalls -es troba en una ciutat coneguda, però s'instal·la a l'hotel; la foto dels nens...-, però sense concretar-ho).

    A més, l'estructura que li has donat, amb aquests punts i apart que ja preconitzen les diverses escenes, la possible adaptació a guió es planteja més o menys senzilla.

    Suposo que el fil conductor podria ser una veu en off que "expliqués" cada pas del personatge, per tal de fer més visible el desarrelament i abandó que sent.

    El veig adaptable. Sí. És un dels possibles.

    Vaig a continuar!

    Salut!

    LLIBRE

  • Sóc jo, el nou cor![Ofensiu]

    Primer de tot agraïr-te la teva paciència en legir la novel.la que de ben segur és més un guió cinematogràfic que no pas un relat ben escrit i estructurat, com ara el teu, per exemple, t´ho dic sinncerament .-

    SI fos ambiciòs em podria molestar el teu comentari però al contrari amb el temps aprens a deixar-te aconsellar i tot i que probablament em costi molt canviar el meu estil de narrador, en fi felicitats tambè per els teus relats...sento no haver pogut assitir el 31, aquestes coses foren interessants debatre-les, bé tal volta un altra any...

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

85 Relats

331 Comentaris

153282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla