Un treball d'alçada

Un relat de: Xavier Valeri

M'hi he hagut d'adaptar. Pensava que no ho aconseguiria mai. La depressió econòmica pot fer que un home prengui per costum les coses més difícils. Que accepti treballs dels quals mai s'havia cregut capaç. Per portar diners a casa, un home és capaç de tot. Sobretot, quan fa dos anys que no aconsegueix treball. La mirada de la dona i dels nens, em va fer acceptar la feina. Després vaig pensar que de res em serviria la por. Encara recordo la primera vegada. Quan els músculs dels braços se'm varen endurir, quan el cor em bategava fort, quan les gotes de suor que em baixaven front avall eren el de menys. A mig camí vaig pensar la por em matarà. És ella o jo i en conseqüència vaig continuar pujant. Quan vaig arribar vaig veure els companys. No m'esperaven. No hi arriba gaire ningú a aquell lloc per vint dolars al dia. Em vaig passejar una mica pel meu lloc de treball. Quan vaig comprovar que era capaç, em va envair una alegria que no havia sentit mai. Tenia la vida dels meus assegurada per un bon espai de temps, però el més important era que per una vegada a la vida tenia la sensació d'haver fet una cosa important. M'havia superat a mi mateix de la manera més concreta de la meva vida.

Quan escric aquestes línies ja fa uns mesos que estic treballant. Aquí es treballa amb calma sense pressions. A més els encarregats vénen poc. Els companys són amables. Aquí no pots ser cabró. És molt important mantenir una bona relació. Ho compartim tot: el menjar, el beure, les inquietuds. No discutim mai. Ni tan sols pel beisbol. Si han guanyat els de l'equip rival millor per ell perquè abans que cap altra cosa som companys.

Podeu pensar que sóc una persona amb molta sort. Sí que hi sóc perquè a més aquí hi ha una vista immillorable i festa quan plou. Molt poca gent gaudeix d'una millor situació laboral a Nova Yorck. Molts pocs som els que treballem aquí dalt en la construcció del Empire State Building.

El projecte de l'Empire State Building (1929-1931) dels arquitectes Shreve, Lamb i Harmon és un exemple dels gratacels sorgits en el context d'optimisme entre es dues guerres mundials, abans del període d'austeritat imposat pel "New Deal" , després de la gran depressió del 1929. Amb els seus 381 metres d'alçada es va convertir amb l'edifici més alt del món. Acabat en plena depressió, va estar buit una colla d'anys.

Comentaris

  • CERT. COM LA VIDA MATEIXA[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-12-2010 | Valoració: 10

    Xavier ,
    Algun l’agafo per la Tribuna de www.guimera.info
    Et segueixo sempre.

    Antonio

  • Beget, visita d'un dia[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-06-2010 | Valoració: 10

    xavier;

    Sortida de Castellar a les 8,00, VISITA D'UNA ESGLESIOLA DE A VIC

    ST. VIÇENS DE TORELLO,

    EL REMEI DE SANT PAU DE SEGURIES

    ROCABRUNA

    BEGET

    MOLLÓ

    CAMPRODON

    ...

    A les 20,00 entrava a la residència on lestà ingressada la meva mare - afectada d'Alzheimer -

    El peatge de la catalinitat, cada cop és més feixuc de suportar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: