UN TITELLA A LES SEVES MANS

El seu rostre reflecteix habitualment una sensació de serena tranquil•litat, però avui hi he detectat símptomes de preocupació. —Què et passa res?— M’ha agafat del braç... —Anem a prendre alguna cosa i t’ho explico.

—Veuràs, resulta que havia d’anar a casa d’un matrimoni, bons amics meus, per tal de tractar una qüestió important que teníem entre mans. M’hi presento el dissabte a l’hora del cafè, tal com havíem quedat. M’obre la seva filla, una noia preciosa de vint-i-tres anys. —Els pares no son a casa, però és igual, passa! Que no t’han avisat que farien tard? És estrany, oi? —

Em vaig adonar que portava el braç dret embenat. —Què t’ha passat?— Em va respondre que no era res greu, però que l’havia de reposar i no fer moviments forçats. Just desprès de prendre el cafè, em diu... —No crec que triguin a venir. Jo mentrestant em vaig a dutxar.— Em posà música clàssica, perquè em distragués; però la distracció no va durar gaire. No haurien passat ni cinc minuts que es presenta amb un provocador batí transparent. Més que un batí, era una tènue veladura que permetia veure el seu bell i esvelt cos que es movia sinuós, amb una parsimònia excitant. —Vine, que m’ajudaràs a ensabonar-me i fregar-me l’esquena. Jo sola no puc fer-ho— Ho va dir amb naturalitat i en un to amable però alhora imperatiu. Estengué el braç esquerra i amb un estudiat gest de coqueteria em prengué la mà i, així, fins el bany. No vaig oposar resistència. Ni n’hagués estat capaç...

—Va treure’s el batí, engegà la dutxa i a l’agafar l’esponja aquesta li va caure al terra. S’acotà per recollir-la però la veritat és que no s’hi afanyà gens. No tenia cap pressa. Volia que jo la veiés així, en aquesta postura tan temptadora. D’esquena a mi, em va mostrar la perfecció del seu arrodonit darrera i en va permetre entreveure el seu sexe. No pots imaginar l’esforç que vaig haver de fer per no abraonar-me sobre aquell cos nu. Es girà per donar-me el gel i l’esponja. Llavors vaig copsar plenament la bellesa de les seves corbes i dels seus ben proporcionats pits, la suggeridora picardia reflectida a la seva mirada, el bonic somriure dibuixat en els seus llavis i el seu captivador triangle d’arrissats pèls. Vaig perdre l’oremus.

—T’imagines la ridícula situació, oi? Jo, a fora i vestit i ella, nua, dins la dutxa. La noia va notar la meva poca perícia, el meu nerviosisme incontrolat i, sobretot, la meva excitació, que ella va cuidar d’exacerbar-la. Els sinuosos i arítmics moviments del seu cos perfecte, les paraules gairebé inintel•ligibles d’aprovació i els seus sospirs m’indicaven el nivell de plaer i satisfacció progressiva que sentia a mesura que les meves mans recorrien la seva nuesa.

A l’arribar al final de l’esquena vaig aturar-me, dubitatiu.... —Per què pares, ara? —Perquè ja t’he fet l’esquena... És el que hem quedat, oi? —Que tens teranyines al cervell, tu? Va, home, segueix! Vaig seguir fins els peus. Llavors es va girar, em va agafar la ma en la que tenia l’esponja i se la posà sobre els seus abrusats i excitants pits. M’hi vaig dedicar amb delit. Ella panteixava i es movia convulsament i amb els ulls tancats semblava que no estigués en aquest món. I jo, és clar, tampoc. Desprès vaig anar baixant pel seu ventre fins a la zona púbica. Allà també m’hi vaig entretenir i els dits van substituir l’esponja. Es va estremir i la seva reacció va ser tan frenètica i ardent que em vaig aturar. Ja no podia més. Vaig deixar de banda els meus principis i reticències i, despullat, em ficà amb ella a la dutxa. Va ser llavors que van desfermar-se totes les energies vitals i s’alliberaren totes les forces generades per la passió. Així fins l’èxtasi. S’ha de viure aquesta situació, ja que no hi han paraules per descriure totes les sensacions sentides. Els orgasmes van posar punt i final a l’orgia i va arribar l’hora de la relaxació. No vaig tenir consciència del pas del temps. M’adonà, però, que fosquejava.—

—Si us ho heu passat d’allò més bé... què és, doncs, el que t’amoïna?— Amb un posat tristoi m’ha dit.. — Fixa’t bé. Quan ja estàvem ben relaxats, ella va treure’s la bena. No s’havia fet res. Va dir-me que no m’havia telefonat per donar-me l’encàrrec que els seus pares no hi serien, perquè si m’ho hagués dit, jo no hi hauria anat i ella ho sabia...—Oi, que no haguessis vingut?— També va dir-me que ho havia previst com un repte i per això s’empescà aquell parany. Va sincerar-se dient que jo l’havia satisfet molt millor del que s’esperava de mi i que, si fos per ella, ho tornaria a fer.

—Ella volia això, i se’n va sortir. I tant! M’ha enganyat, m’ha mentit i ha jugat amb mi, com un titella en les seves mans i ha fet que traís els meus fins ara, ferms principis. I, malgrat tot, em costa de pair que precisament traint aquests principis, morals i ètics, hagi sigut tan feliç— Ja ho veus, això és el que em passa.