Cercador
UN SOROLL DE BOGERIA
Un relat de: Eva CasellesAvui l'he tornat a sentir un altre cop. Fa dies que em desperta un soroll estrany, pertorbador. És un soroll agut, curt, però amb la durada i la intensitat suficients per desvetllar-me i interrompre el son. És com un crit agònic, de socors, que tot i els meus esforços no aconsegueixo esbrinar d'on prové.
Sempre m’he considerat una dona de son fàcil. D’aquell tipus de persones que es posen al llit i en cinc minuts ja dormen plàcidament la resta de la nit. Això però, darrerament, no em succeix. Aquest soroll em té massa intrigada. Només em desperta a mi, el meu marit continua dormint a l’altra banda del llit, immune a l'enutjós estrèpit. Com pot ser? Ni s’adona que jo em desperto, que començo a donar voltes al llit i trigo una bona estona a tornar a dormir-me -si és que finalment puc aconseguir-ho- . Quina sort que té! - em dic a mi mateixa.
No puc més, he d'esbrinar què passa. Decideixo fer un salt del llit, sigil·losament, i pujar a les golfes a veure si hi ha quelcom irregular. Potser algun ocell o algun animal que s'hi ha quedat tancat. Res, a les golfes està tot correcte. Me'n vaig per les diferents estances de la casa. Comprovo les finestres, darrera de les portes i dins dels armaris. Durant més de dues hores remeno de dalt a baix sense aconseguir trobar res sospitós. Em sento cansada, esgotada i penso que si no puc trobar d'on ve aquest soroll potser m'acabaré tornant boja.
Torno cap a la meva habitació i em vesteixo per sortir, se m'està fent tard. Em poso el vestit, les mitges i les sabates. M'apropo al costat del llit on dorm el meu marit i intentant no despertar-lo el beso dolçament i li dic fluixet a l'oïda: - estimat, tu queda't aquí, jo m'ocuparé de tot.
Fa més d'un mes que no es desperta, que dorm tranquil·lament al meu costat. Però això no em preocupa, jo només necessito saber d'on ve aquell maleït soroll.
Sempre m’he considerat una dona de son fàcil. D’aquell tipus de persones que es posen al llit i en cinc minuts ja dormen plàcidament la resta de la nit. Això però, darrerament, no em succeix. Aquest soroll em té massa intrigada. Només em desperta a mi, el meu marit continua dormint a l’altra banda del llit, immune a l'enutjós estrèpit. Com pot ser? Ni s’adona que jo em desperto, que començo a donar voltes al llit i trigo una bona estona a tornar a dormir-me -si és que finalment puc aconseguir-ho- . Quina sort que té! - em dic a mi mateixa.
No puc més, he d'esbrinar què passa. Decideixo fer un salt del llit, sigil·losament, i pujar a les golfes a veure si hi ha quelcom irregular. Potser algun ocell o algun animal que s'hi ha quedat tancat. Res, a les golfes està tot correcte. Me'n vaig per les diferents estances de la casa. Comprovo les finestres, darrera de les portes i dins dels armaris. Durant més de dues hores remeno de dalt a baix sense aconseguir trobar res sospitós. Em sento cansada, esgotada i penso que si no puc trobar d'on ve aquest soroll potser m'acabaré tornant boja.
Torno cap a la meva habitació i em vesteixo per sortir, se m'està fent tard. Em poso el vestit, les mitges i les sabates. M'apropo al costat del llit on dorm el meu marit i intentant no despertar-lo el beso dolçament i li dic fluixet a l'oïda: - estimat, tu queda't aquí, jo m'ocuparé de tot.
Fa més d'un mes que no es desperta, que dorm tranquil·lament al meu costat. Però això no em preocupa, jo només necessito saber d'on ve aquell maleït soroll.
l´Autor
36 Relats
53 Comentaris
28830 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.
Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.
El que més m'agrada però, és donar la mà.
Últims relats de l'autor
- CARTES I SECRETS
- El seu darrer viatge.
- PERFECTAMENT INFELIÇ
- REFLEXOS QUE MATEN
- UN AUTÈNTIC AMIC
- SENSE PARAULES
- REALITAT O FICCIÓ
- UN ESTEL DE LLUM
- MISSIÓ COMPLERTA
- UNA BUIDA PLACIDESA. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (6)
- EMOCIONS CONTINGUDES. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (5)
- AL FINAL DEL TÚNEL
- ESPERAT DESENLLAÇ
- UN DESTÍ NO DESITJAT. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (4)
- ROBÒTICA INNOCÈNCIA