Un somriure per sota el nas...

Un somriure per sota el nas…


Potser saber massa
no deixa veure
la bellesa de la rosa,
només sents l'espina...
Per la bellesa no calen paraules.
Les paraules distreuen de veure.
La rosa no parla, penetra...
Les guerres són el pol·len del món'
És l'home la "llufa" de la vida?
Potser ja són massa preguntes i paraules
que no ens deixen veure...
Són les armes el poema del capital...?
Són els fidels els titelles de les religions?
Tot és manipulació i més manipulació,
i l'home actor i espectador...,
mal actor i pitjor espectador.
Estem ofegats de teories
i poca pràctica pràctica.
Els estats són una gran matriu de mentides
que sempre està a punt de ser fecundada...
Potser saber massa ens atrofia.
El pol·len de la guerra encara
causa prou al·lèrgies...
Esdevenim mesells i només dialoguen els fusells.
Engreixem les funeràries sense ofertes ni descomptes.
Han passat els segles
i hem PROGRESSAT...
Ai perdoneu, se m'escapa
un somriure per sota el nas...



onatge