Un somni per a cada nit de l'any

Un relat de: Núria Niubó

Es sentia sol.

A casa, la dona, el gos, el gat, els peixos, tots en la seva rutina, cap problema, cap novetat, ni tant sols la televisió li feia companyia.
A la feina, cada u amb la seva neura, cap relació amb els companys fora de lo estrictament professional.
Amics, cap.

Immers en la seva soledat interior va començar a llegir novel·les i més novel·les, caient en el gust de estripar les pàgines d'amor i guardar-les, fins que en va poder aconseguir tres-centes seixanta-cinc. Amb molt de cura i amor, sense mesura en el temps, va copiar-les totes i amb el títol "Una nit d'amor per cada dia del any" ho va enviar a una editorial.
Va ser un "boom". Aviat el van cridar per donar-li la noticia que li publicaven.
Quan l'èxit i els diners li plovien per tot arreu, va succeir lo que tenia que succeir, els novel·listes van començar a reconèixer les seves pàgines i les denúncies per plagi varen ser implacables.
En un no res es va trobar arruïnat, sense casa , abandonat per la dona i fins i tot el gos i el gat, dels peixos no cal ni parlar-ne sempre havien passat d'ell.
La sentència va ser dura, uns quants anys a la presó.

Ves per on, s'hi trobava bé allí. Els presoners companys l'adoraven, tots havien llegit el seu llibre, condensat d'amor, d'il·lusions, d'abraçades i carícies. Ells, que n'estaven tant mancats havien pogut tenir somnis que gairebé semblaven reals, llegint i rellegint aquell compendi d'amor.
Embriagat per aquella eufòria va començar a escriure la seva única i autèntica novel·la d'amor basada en els somnis viscuts pels seus companys.

Des de llavors cada vegada que entra un comdemnat en aquella presó, després de fer-li deixar les seves pertinences, rep, junt amb la roba que ha de portar en la seva llarga o curta estança, un llibre.
Sí, va ser un "best-seller" , però ell va posar-hi una condició, que tots aquells que havien de ser els seus companys poguessin gaudir del seu regal, "Un somni per a cada nit de l'any".

Amb la condemna complida va arribar la temuda llibertat.
Un senzill atracament a una entitat bancària el va ajudar a tornar amb aquells que eren els seus únics amics.




Comentaris

  • somnis robats[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-08-2009 | Valoració: 10

    Els somnis, els poemes,
    son propietat dels cors, de qui ho llegeix?;
    i encara que s' esmicolin,
    les paraules es tornen a trobar,
    amb altres titols, altres temes,
    i al final esdevenen sentiments,
    que ja no s' escriuen,
    i nomes deixen rastre, en els cors.

    Avet

  • gràcies[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-07-2009

    ho tindré en compte.

  • kleist | 28-07-2009

    Núria vigila amb els "lo", desmereixen el text

  • crohnic | 27-07-2009 | Valoració: 10

    Extraordinari relat, original i encertat... M'ha agradat molt. Et fa reflexionar sobre la important necessitat de l'ésser humà d'estar acompanyat...

  • Sempre em sorprens, Núria[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-07-2009 | Valoració: 10

    Aquest és un relat encantador, ple de senzillesa i sensibilitat. Estem tots tan necessitats de companyia de veritat, que fins i tot en un medi sòrdid com és una presó, un pot trobar més companys que a la pròpia casa.
    Ho has escrit amb la mestria que et caracteritza.
    Ànims, companya, ets una escriptora fenomenal.

  • Entranyable...[Ofensiu]
    brins | 12-03-2009 | Valoració: 10

    i colpidor, aquest relat. Ens presentes una persona que refusa la soledat. El seu desig de retallar les pàgines d´amor és la font que interiorment s´agita per poder brollar i arribar a nous indrets on hi hagi amor.

    Amb les teves encertades paraules, has sabut
    presentar-nos una història curulla d´humanitat.
    Felicitats!

    Rep una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Soledat i Somnis[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Curiós relat, aquest, classificat d'assaig i que suposa una interessant barreja de narració i reflexió.

    En ell, s'exposa una situació inicial de soledat en companyia i acaba retratant a un solitari acompanyat d'amics que no tria però pels quals opta davant les eleccions que li ofereix "la temuda llibertat".
    Quantes pors, quantes renúncies, quantes pèrdues, quants forats té la vida de persones com aquest protagonista... Quantes lliçons s'aprenen durament al llarg de la Vida!
    I quantes queden sempre com assignatues pendents...

    T'envio lliurement una abraçada llarga,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC