Un somni diferent

I em llevo, i no se n'hi on em desperto, on sóc? Fa molta olor, més o menys com el gessamí que tinc al meu jardí, hi ha un munt de verdor, hi un xic més amunt i han vaques, d'aquell color tant blanc i amb grans taques negres que destaquen, que es fan destacar amb el color verd del prat, en canvi jo, n'hi em veig, ni me veuen ni em feia destacar. Sóc com l'aigua que baixa per aquell rierol de la vall, fa molta calor, i l'aigua del riu sembla fresca, jo si que m'hi acosto i em remullo, això és la gloria, de cop em veig, ara tinc color, ara em veuen, em veig i destaco, es clar, torno al meu llit, estirada, pensant en el que he somiat, i recordo el que em van explicar, que només els nostres somnis són la realitat, el que desitgem realment, i si, això era el que jo volia, aquell món ple de tranquil·litat, harmonia... i tot lo bonic de la vida. I ara em torno a adormir, les parpelles se m'acloquen, fins que queden tancades, com el núvol quan tapa el sol que il·lumina les muntanyes, el món del paradís, allà on tothom és feliç.