Un somni abstracte

L'art...quina font de meravelles.....
t'hi has submergit...., has quedat impregnada de pintura, d'art, de paraules
felicitats, Carme!!, una gran, immensa abraçada.........................

Has aconseguit el teu propòsit Nona, una poesia diferent a tot el que t'havia llegit i com que una de les meves altres aficions a part d'escriure és la pintura. Doncs et dic que ha vist reflectit l'estil de quadres d'aquest excel·lent pintor, a qui sens dubte li has fet un bon homenatge. Et felicito artistassa.
Jo també vaig estar encantada de poder conèixer-te en persona.

Una forta abraçada

M'ha agradat molt aquest poema. és original, amb un vocabulari precís i amb frases curtes i plenes de significat.
et felicito i aprofito per agrair-te molt els teus bonics comentaris als meus poemes
seguim doncs en contacte
fins ben aviat
joan

Aquest relat ja t'ho vaig comentar el passat dilluns, avui sols és per oferir-te en aquest dia de Sant Jordi un desig de felicitat, una rosa, un record i una abraçada.

Lluís Cusidó

Crec, benvolguda Nonna, que has aconseguit amb escreix el teu doble propòsit, ja que aquest poema resulta diferent al teu estil habitual, i recorda sense cap mena de dubte l'art d'en Miró.

Has fet una bona barreja d'ingredients, alternant conceptes absolutament físics i objectius amb d'altres completament objectius i impalpables ( "Polígons industrials, murmuris ingràvids," ) i creant precioses imatges ( "flocs de neu que verdegen al fons de l'ànima." ) amb un fort poder evocador de sensacions ( "cercles que punyen" ) i visions artístiques.

Per a què no et falti la meva en una dada tan assenyalada per als que estimem les paraules escrites, t'envio una abraçada ben vermella i fresca com una flor, digna de tota una Diada Literària,
Unaquimera

aquest poema tan original: "triangles i hexàgons esclaten en rialles", "flocs de neu que verdegen", cercles que punyen". Expresses molt bé una visió onírica tot fent poesia d'una pintura d'en Miró, gens senzill projectar-ho en un poema. Esplèndid!
No et deixo valoració perquè dius que no en vols.
Shaudin

com han fet la majoria dels millors pintors t'has aventurat a escriure en un estil diferent i ho has aconseguit plenament creant una poesia abstracte, com tu dius, i geomètrica plasmada amb regle i compàs, acolorida amb la millor paleta, i escrita mot a mot amb la teva meravellosa ploma d'or.
Una abraçada

J.Lluís

Efectivament, has aconseguit amb aquests versos "geomètrics" donar un toc diferent al teu estil. Crec que és molt bo per a un mateix experimentar, encetar noves vies creatives, sortir un xic del que és habitual. Aplaudeixo aquesta idea, pròpia d'una persona vital com ets tu, Nonna.
M'ha agradat molt el teu somni "mironià"
Rep una abraçada ben rodona.

Mercè

Converteixes l'abstracció en sentiments, els cercles voltegen, els triangles esclaten, jugues amb les formes per fer-les teves com les paraules que amb tant bella sonoritat has deixat fluir.
Un poema en el que s'arrodoneixen les formes, bonic de llegir i de copsar-ne les sensacions.

Gràcies Carme pel teu preciós comentari, espero que en una propera trobada puguem tenir l'oportunitat de coincidir i compartir emocions.

Que passis una bona Setmana Santa.
Una càlida abraçada,
Núria

Potser l'abstracció és això: quelcom que ens sacseja, que volem ben endins per nosaltres, que ens esgota i, com dius al final, se'ns escapa sense possibilitat de retorn.
Un poema magnífic Nonna !!!. És veritat és com un somni que, entremeliat com un infant, se'ns escapa de les mans, com intentar apressar l'aigua...
Trobo que poèticament és destacable. L'estructura de conceptes, genial: primer rialles i seducció, després esgotament i, finalment fugida, o almenys jo ho interpreto així. De fet l'abstracció és això: ambigua, misteri...
M'agraden molts versos: "flocs de neu que verdegen", el verb "romancejar", quan parles de "polígons industrials", i el final: "fugen, apressats,/ vers l'infinit". A part de ritme, és dinàmic. Bo, molt bo, sincerament, genial !.

Felicitats i...una abraçada,

Fidel

Molt bon poema, Carme. Original i amb ritme!
Un plaer llegir-te, poetassa!


petonarros!

;)