Cercador
Un sol instant
Un relat de: mel- Compartir:
Un sol instant m´ha calgut per adonar-me´n de la fragilitat dels meus desitjos, de l´eterietat de sentiments que el temps, benvolgut temps, ens ajuda a esmorteïr. Un sol instant ha valgut per veure´t i no sentir ni la mica de nostàlgia que em podia quedar dins. Inclús en l´últim instant dels pocs que els nostres rellotges s´han creuat has mostrat que l´amabilitat, la sencillesa i la delicadesa juguen a fet i amagar en els teus ulls, en les teves passes.
Un cop més, has demostart que ben poca cosa et mereixies de nosaltres i que nosaltres, ben diferents, més ingenues potser, pero més savies del que és ser franc i del que és ser reflex d´un mateix, seguim un camí que ens pertany, que ens omple i que ens cobreix l´ànima de claror per tu mai coneguda.
Un sol instant ha valgut per descobrir rera les paraules fugisseres i maldestres, massa maldestres per intentar ser un bon comunicador, que el dolor, la nostalgia, les ferides esgrimides sense fonaments han valgut la pena. Ara, rera les cicatrius que el sol va fent invisibles i oblidades, crec, i potser hauria de dir creiem oi? Que tu has estat un titella més, mogut pels dits d´algú que et portarà la sort que triis, un titella sol i abandonat pel coratge a qui nosaltres hem vençut al vol, com les petites marietes que discretes corren ara i adés i en alguna ocasió, quan tothom les veu fràgils, volen, mostrant que la fragilitat no es troba en la petitesa. Així som, petites però amb un coratge compartit imprés als nostres somriures que mai tornaràs a batre.
Un sol instant val en la vida per adonar-se del que cobreix el cor i del que no i de qui s´estima i de qui ja ni tan sols s´odia. Potser caldria donar-te les gràcies per tot allò que hem après, que hem guanyat, que hem viscut i que em trobat en nosaltres mateixes. Segueix el teu camí, que nosaltres ja hem triat el nostre.
Comentaris
-
moltisimes gràcies![Ofensiu]mel | 25-01-2005
moltisimes gracies als tres!
a tu ireneta per viure amb mi els nostres passos cap al periodisme veient pel·lícules en àrab, veient espectacles de màgia, entrevistant pujant per un ascensor, parlant amb gent del districte, explicant les nostres vides, mirant avions que marxen i trens que perdem,jeje.trobarte ha etsta un gran regal per a mi i mai m´hagués pensat que em quedava tan per descobrir.moltes gràcies!ets única!un petonas i recorda que algun dia hem de fer els dos articles pendents!jaja.petonets i no et cansis gaire estudiant que ets una crack!
moltes gracies a tu capdelin perque ma fet molta ilusio que valoresis tan positivament els meus escrits.perque encara que no ens coneixem, bueno al menys em smebla que no, dncs sempre fa ilusio que algu li agradi el que esrius.moltes gracies
i moltes gràcies a tu tambe paika per els detalls que compartim, que no coneixiem una de l´altre i per aprendre a oblidar prejudicis, a coneixer nous paratges i a iniciar una bonica amistat, que ja saps que quan em necessitis em pots fer un truc o si vols algun dia quedem i xerrem una estona.tu i jo no tenim germans, ens haurem daconsellar una mica doncs,jeje.molts petonets guapa
-
tocat i enfonsat[Ofensiu]Capdelin | 25-01-2005 | Valoració: 10
no sé si és el destí, o aquests dos estels tatuatsal teu tormell dret... que m´han guiat, m´han il-luminat i m´han portat fins a tu... o potser la dolçor ferma però no dura de tu, MEL,,,
m´has deixat tocat... no et coneixia i a l´anar llegint... "marietes, rellotges, aprendre dels cops baixos passats, el comentari de la Paika..." m´has tocat el cor i m´has emocionat... amb mans de seda, potser de periodista genial en potència ( o realment, ja ) has donat una lliçó magistral, democràtica, literària, sentimental i a la vegada ferma espiritualment de com s´ha de volar pel damunt de les urpades de voltors ocasionals... sense insults, sense vomitades viscerals, brandant l´espasa tallant de la paraula, del saber dir... aquesta espasa que no degolla, però fereix mortalment... gràcies "mel"... per aquest raig de llum defensora que ha suavitzat l´ànima de qui tu ja saps i jo també... no sé què dir-te... jo que no em quedo mai sense paraules ni sense humor... m´he quedat ... emocionat... perquè davant de la PARAULA bella i sentida, no calen lloances, ni aplaudiments premeditats...
un petó i una abraçada!!! ( i... això s´avisa, eh? si no t´arribo a trobar... pobre de tu i d´ELLA ) gràcies, tormell, estels de la MEL!!! -
Em sembla que no em queda res més per afegir....[Ofensiu]Paika | 24-01-2005 | Valoració: 10
és un escrit molt maco, tendre, sense rencor, casibé agraint-li d'alguna manera aquesta lliçó que hem apres d'ell però que per contra ell mai no aprendrà. ell és l'au que en sentir el perill amaga el cap sota l'ala, que no lluita...
les marietes però, poc a poc ens refem, reconstruim allò que una ventada s'ha emportat...
a més crec que gràcies a ell hem començat allò que pot esdevenir una bonica amistat
moltissims gràcies wapxima m'ha fet molta il·lusió.
-
la meva sincera enhorabona[Ofensiu]Linka | 24-01-2005
hola mel!!
Reconec en el teu relat moltes de les converses que hem compartit en aquesta curta, però no per això menys intensa amistat que tot just acabem d'encetar.
La paraula serveix per desfogar-se i celebro que siguis capaç de fer-ho d'aquesta manera, amb textos que presenten una forta càrrega emocional.
No t'he valorat el relat perquè no m'agrada posar nota a les coses, però t'asseguro un còmode aprovat més que merescut.
ànims i a seguir escrivint!!
irene.
l´Autor
18 Relats
38 Comentaris
33876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68