un sol cor

4
Un sol cor marca el compàs a les ombres
Per a les quals és festiu el desig d’un vestit negre
I hi són capaces de lliurar la vida, pel seu plaer
Minúscul i trivial i prescindible,
Si més no, l’hi exposen: l’enemic universal
Fa de bon comunicar, i dementre els meus costums
Se separen de mi amb ulls plorosos d’alegria
Cada cop que els lliuro a l’editor i totes les maneres
De l’enveja corrosiva aclareixen un so
Útil a treballar amb les mans i capaç
Hi tinc el taller a tals retalls vitals.
El desig d’un gos que borda massa
És exposar la jugular tot fent un pols a la mort.
¿I quin és el costum segons el qual
Les meves alegries endolen la concurrència
I les penes que pateixo li són joies?
I jo sé que no pregunto per saber,
Ai las, no pregunto per saber,
I per saber, sé que aprovo els costums,
Després judicar si són bons són unes postres
Exquisides, són costums, i tal és i ha estat
La meva pretensió cabal i ambició.
Quan el lector demana la sang de l’autor
Mentre sigui jo l’autor, caldrà que bordi.