Cercador
Un sentiment sense rendició
Un relat de: Segell Blanc- Compartir:
Ara que no te trobat, que no se per on anar; me perdut en els records intentant pensar en els teus ulls
o deu meu com els trobo a falta, tant sols estant lluny; jo ja no sé que es el que he de fer per poder tornar a ser la que era abans, per poder tornar a sentir: que alegre que ets, que sincera que arribàs a ser, que animada estas sempre. Però m'és impossible poder entendre tot altre vegada... perquè has desaparegut? si abans tot estava prou bé. Tu erets el meu jo de abans, m'encantava poder ser feliç des de que m'aixecava fins que els llençols acariciaven la meva pell.
Trobo a faltar aquella manera de despertar-me a les sis del dematí sense por a lo que vingues aquell dia, ser positiva, gents preocupada, simplement espera lo millor de cada persona, ja em feia prou feliç.
En canvi si jo hagués sapigut que el temps t'hagués canviat per mi, et prometo que hagués fet el que hi havia a la meva mà i més per tal de procura no donar cap pas mes, per poder quedar-me en aquella vorera de la meva vida, ningú mi hagués separat.
I ara que has desaparegut en els meus record, m'és impossible obrir la porta que ve després de la que es tanca. Simplement me quedat encallada en un tros de vorera hi sento que és impossible demanar ajuda, perquè llavors seria quan derrocaria l'ultim mur que em queda sostenint la ultima anima de felicitat que encara esta dins dels meus records.
o deu meu com els trobo a falta, tant sols estant lluny; jo ja no sé que es el que he de fer per poder tornar a ser la que era abans, per poder tornar a sentir: que alegre que ets, que sincera que arribàs a ser, que animada estas sempre. Però m'és impossible poder entendre tot altre vegada... perquè has desaparegut? si abans tot estava prou bé. Tu erets el meu jo de abans, m'encantava poder ser feliç des de que m'aixecava fins que els llençols acariciaven la meva pell.
Trobo a faltar aquella manera de despertar-me a les sis del dematí sense por a lo que vingues aquell dia, ser positiva, gents preocupada, simplement espera lo millor de cada persona, ja em feia prou feliç.
En canvi si jo hagués sapigut que el temps t'hagués canviat per mi, et prometo que hagués fet el que hi havia a la meva mà i més per tal de procura no donar cap pas mes, per poder quedar-me en aquella vorera de la meva vida, ningú mi hagués separat.
I ara que has desaparegut en els meus record, m'és impossible obrir la porta que ve després de la que es tanca. Simplement me quedat encallada en un tros de vorera hi sento que és impossible demanar ajuda, perquè llavors seria quan derrocaria l'ultim mur que em queda sostenint la ultima anima de felicitat que encara esta dins dels meus records.