Cercador
Un segrest inesperat
Un relat de: nadia_14- Compartir:
El 14 de novembre Amanda Marí va sortir de la seva casa a les 07.30 h per anar a l'institut com feia
cada matí, el que ella no sabia era que no arribaria a l'institut.
Quan anava per la meitat del camí es va trobar amb el seu nou veí Jordi, Jordi era un home de 45 anys sense dona i sense fills.
– Bon dia Amanda! Com estàs?
– Hola Jordi! Molt bé i tu?
– Més o menys, necessit ajuda per preparar l'habitació de convidats perquè ve la meva mare
i no sé a qui demanar-li ajuda.
– Jo tinc 15 minuts si vols t'ajud a posar el que més pesa abans d'anar-me'n a l'institut.
– Si?, moltes gràcies passa dins ara venc.
– D'acord.
Una vegada dins Jordi canvià totalment d'actitud. N'Amanda es va començar a posar nerviosa pel que
es va inventar l'excusa de què la seva mare li havia cridat perquè s'havia deixat les claus però Jordi
va tancar la porta amb clau i li va dir que se n'anés al soterrani, ella li va dir que no que s'havia d'anar però ell li va tornar a dir que anés al soterrani i li va llevar el telèfon.
N'Amanda va baixar al soterrani i en Jordi la va fermar a una cadira i li va tapar la boca, després
d'això es va anar a la cuina on va cridar als pares de n'Amanda, canviant la seva veu.
– Sí? Qui és?
– Tinc a la vostra filla, si en 24 h no em doneu 50.000 € no la tornareu a veure, heu de deixar
els sous darrere del seu institut.
Va penjar i es va anar a fer unes coses al jardí.
Els seus pares no sabien que fer, varen cridar a la policia que va arribar ràpidament.
– Ha tornat a cridar?
– No.
– D'acord ara quan torni a cridar has d'intentar parlar amb ell un minut per poder localitzar d'on crida.
– D'acord.
Varen passar dues hores i va tornar a cridar.
– Teniu ja els sous?
– Si ja els tenim, on havíem de deixar-ho?
– Darrere de l'institut.
– No creus que és un lloc molt transitat?
– A la nit no passa molta gent.
– Però aquesta setmana són les festes del poble, hi haurà molta gent.
– He dit que darrere de l'institut, no es parli més.
Seguit d'això la policia va anar a la direcció amb els pares de n'Amanda, que es varen quedar
sorpresos de què el seu veí hagués fet això, varen treure a l'Amanda del soterrani i va tornar a la
seva casa amb els seus pares i amb això va aprendre que s'ha d'anar amb compte amb els desconeguts.
Nadia Muñoz.
cada matí, el que ella no sabia era que no arribaria a l'institut.
Quan anava per la meitat del camí es va trobar amb el seu nou veí Jordi, Jordi era un home de 45 anys sense dona i sense fills.
– Bon dia Amanda! Com estàs?
– Hola Jordi! Molt bé i tu?
– Més o menys, necessit ajuda per preparar l'habitació de convidats perquè ve la meva mare
i no sé a qui demanar-li ajuda.
– Jo tinc 15 minuts si vols t'ajud a posar el que més pesa abans d'anar-me'n a l'institut.
– Si?, moltes gràcies passa dins ara venc.
– D'acord.
Una vegada dins Jordi canvià totalment d'actitud. N'Amanda es va començar a posar nerviosa pel que
es va inventar l'excusa de què la seva mare li havia cridat perquè s'havia deixat les claus però Jordi
va tancar la porta amb clau i li va dir que se n'anés al soterrani, ella li va dir que no que s'havia d'anar però ell li va tornar a dir que anés al soterrani i li va llevar el telèfon.
N'Amanda va baixar al soterrani i en Jordi la va fermar a una cadira i li va tapar la boca, després
d'això es va anar a la cuina on va cridar als pares de n'Amanda, canviant la seva veu.
– Sí? Qui és?
– Tinc a la vostra filla, si en 24 h no em doneu 50.000 € no la tornareu a veure, heu de deixar
els sous darrere del seu institut.
Va penjar i es va anar a fer unes coses al jardí.
Els seus pares no sabien que fer, varen cridar a la policia que va arribar ràpidament.
– Ha tornat a cridar?
– No.
– D'acord ara quan torni a cridar has d'intentar parlar amb ell un minut per poder localitzar d'on crida.
– D'acord.
Varen passar dues hores i va tornar a cridar.
– Teniu ja els sous?
– Si ja els tenim, on havíem de deixar-ho?
– Darrere de l'institut.
– No creus que és un lloc molt transitat?
– A la nit no passa molta gent.
– Però aquesta setmana són les festes del poble, hi haurà molta gent.
– He dit que darrere de l'institut, no es parli més.
Seguit d'això la policia va anar a la direcció amb els pares de n'Amanda, que es varen quedar
sorpresos de què el seu veí hagués fet això, varen treure a l'Amanda del soterrani i va tornar a la
seva casa amb els seus pares i amb això va aprendre que s'ha d'anar amb compte amb els desconeguts.
Nadia Muñoz.
Comentaris
-
No entra a concurs[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-01-2018
Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ni en extensió ni en temàtica.
Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.
Gràcies!
Associació de Relataires en Català (ARC)
-
Inesperat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10
Per desgràcia, aquests fets són cada cop més habituals. Sort que la teva protagonista pot explicar la història. Tant de bo sigui més prudent la propera ocasió! Una forta abraçada!
Aleix