Un seductor amb mala lluna

'Fly me to the moon' - Frank Sinatra

L'Home que S'Allotja a l'Hotel entra a l'ascensor, on sona Sinatra amb més swing que mai i veu el seu reflex al mirall. No van tan malament les coses. Als 40 anys i encara té bon aspecte, pensa, i fa un parell de ganyotes rotllo Bond, James Bond, que per alguna cosa li han donat l'habitació 007. Sent el clinc de l'elevador, que comença a pujar, i en una petita pantalla de plasma veu la foto d'una actriu que recorda com una nena que feia màgia amb en Harry Potter i que percep ara com una dona, amb un text sobreimpressionat que diu: "Emma Watson embruja con su magia el nuevo perfume de Lancome". Ja fa tres dies que es va registrar a l'hotel i creu que aviat podrà intimar amb la foto de l'Emma Watson, la veu cada cop que puja i baixa de l'habitació, sempre a la seva pantalla de l'ascensor, sempre amb aquella imatge de fragilitat, amb aquell barret i amb la música adequada. Podria protagonitzar amb ella l'anunci de Trivago. Si posessin un altre anunci a la fotuda pantalla no s'acabaria el món...

És el tercer dia d'aquestes petites vacances, una escapada a la muntanya en un hotel de quatre estrelles amb spà i totes les pijades convenients per tenir una estada adequadament perfecta per oblidar la rutina, allò que es diu sempre, per desconnectar. De sobte pensa que no ha desconnectat, que necessita emocions més fortes però que en un poble de muntanya, que és una vila termal i on hi ha ofertes especials constants per a l'Imserso, l'emoció més forta que pot tenir és veure un grup de cabres salvatges mentre camina per la muntanya i endur-se un bon ensurt. Les cabres..., ara pensa en les cabres, com es va espantar quan va sentir el soroll entre les alzines i els pins i com es va quedar guaitant-les absort, i elles a ell, un grup de femelles i cries...

Mentre té les cabres al cap s'obre la porta de l'ascensor i surt gairebé sense mirar, gira a l'esquerra per dirigir-se a la 007 i atropella en tota regla dues iaies que circulaven en sentit contrari, cap a l'ascensor. Afortunadament no cau ningú i, per tant, tampoc ningú es trenca el fèmur ni el maluc, però el cop provoca que la bossa d'una de les senyores rodi per terra, s'obri i un munt d'objectes omplin el passadís d'andròmines.

- Escolti, joveeee! Ohh, ohhh, vagi amb compte home! Quina poca vergoooonya!-, deixa anar entre indignada i espantada la iaia que conserva la bossa al braç (l'altra ha quedat petrificada per l'ensurt).
- Perdoni'm, ostres, perdoni'm, casum l'olla! Jo, és que les cabres m'han distret...perdoni'm, vull dir... l'ascensor i la foto aquesta, que no la canvien, és que, anava distret...
La iaia que aguanta del braç a la de la bossa torna a increpar-lo:
- Si és que no miren res, home!
L'Home que S'Allotja a L'Hotel, avergonyit, recull els objectes, claus, un moneder, un pastiller, una mena de ventolín, un mòbil amb números gegants, dos sobres amb cartes, dos pintallavis, rimmel, (caram amb la Greta Garbo!) i també recull la bossa i li la dóna a la seva propietària.
- Em sap molt greu, senyores. De veritat que no les he vist. S'han fet mal? Perquè si s'han fet mal les porto a que les miri un metge! No? Bé, millor...quin greu que em sap...
- No pateixi, jove- diu la iaia de la bossa per terra.
- A vostè sí que l'hauria de mirar un metge-, li etziba la iaia de la bossa al braç.

Marxen les dues i agafen l'ascensor visiblement més calmades que fa un moment i L'Home que S'Allotja a L'Hotel entra a la seva habitació a fer-se una dutxa. Després anirà a sopar. Si el deixa la lluna plena d'avui, és clar, perquè ell està convençut que aquesta trompada amb les iaies ha estat producte de la lluna. Avui hi ha lluna plena i ja fa dos dies que va perdut, embadalit, absort en els seus pensaments, com el de les cabres o l'Emma Watson, i això l'afecta molt. Però el sopar no se'l pensa perdre perquè a l'hotel hi ha una cuina excel•lent i sap que hi anirà una dona que s'allotja a l'hotel i que sol seure a la taula del costat. Té ganes de veure-la.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'Blue moon' - Billie Holiday

Aprofita les excel•lents instal•lacions de l'hotel per fer-se una dutxa llarga, càlida, relaxant, i fins i tot pensant en la dona que s'allotja a l'hotel experimenta certa excitació. Es troba envoltat pel vapor i els pensaments van agafant un caire més lúbric. El cul de la dona que s'allotja a l'hotel passa per la seva ment però no acaba de quedar-s'hi. No es concentra. Maleïda lluna i maleïdes cabres, que s'entesten en mantenir-se al seu cervell!

Surt de la 007 i va cap a l'ascensor. Anirà amb compte de no topar amb ningú. S'ha posat uns texans i una camisa blanca tipus ad lib, informal però polit. Unes xancles de pell i roba acaben de donar el toc estiuenc i informal. Pel passadís no veu les iaies i entra a l'ascensor. Òbviament, la pantalla li recorda que "Emma Watson embruja con su magia el nuevo perfume de Lancome". Al hall de l'hotel saluda amablement la noia de recepció, i es dirigeix a la terrassa. Avui, dia de lluna plena i nit estiuenca, hi ha la possibilitat de sopar fora i ell està segur que la dona que s'allotja a l'hotel preferirà sopar sota la lluna. Ell se n'amagaria, de la lluna, però si vol intentar un acostament a aquesta dona sola i atractiva haurà de superar les pors i adoptar riscos. A més, ha arribat al moment de fer caixa o faixa perquè demà serà el seu últim dia a l'hotel i el temps juga en contra seu.

El cambrer habitual el rep amb un gran somriure. Veu que el porta cap a una taula solitària i quatre taules més enllà hi ha la dona que s'allotja a l'hotel. Casum l'olla! Li diu al cambrer que no, que aquella taula no, que en vol una altra. Però el cambrer li explica que totes les habitacions tenen una taula assignada, que ell sempre ha tingut la mateixa perquè fins ara ha menjat a l'interior del restaurant, però que avui que han obert la terrassa, n'han assignat unes altres. Això no rutlla i L'Home que S'Allotja a L'Hotel intenta convèncer al cambrer:
- Vull la del costat d'aquella noia.
- No crec que pugui ser però ho consulto.
- Et pago el que calgui...
-Ah, ja ho entenc, hehehe, bé, bé, farem alguna cosa, no pateixi, però no cal que em doni res.
El cambrer li prepara l'altra taula mentre un altre li serveix vi a la dona de la taula del costat, la que s'allotja a l'hotel. Finalment, l'home seu i saluda a la dona:
- Bona nit, vull dir, bon profit. Bé, bona nit i bon profit, les dues coses...
- Gràcies- contesta ella amb un somriure clar i fresc.
- De res, de res, quina llauna, eh! No, no...vull dir quina lluna!
- Com? Ah sí, preciosa...

Arribats en aquest punt, L'Home que S'Allotja a L'Hotel pateix un d'aquells moments en blanc tan odiosos quan un lliga i es produeix una petita crisi. La dona comença a menjar, ha triat llagostins arrebossats amb salsa agredolça amb espinacs xips. L'home decideix que farà el mateix primer plat. De segon voldrà filet de porc ibèric farcit de poma i pebrots del piquillo amb formatge fos. Demana un Somontano negre, un criança coupage d'ull de llebre i cabernet-sauvignon que li semblarà excel•lent, equilibrat en els sabors de fruita vermella i els de fusta propis de la criança en barrica. El més fotut és que ara no sap què dir. Està segur que la culpable és aquesta lluna que té al davant i que gairebé l'enlluerna. Observa a la dona de reüll, com qui no vol la cosa, s'allotja sola i això deu voler dir que és soltera, o divorciada, o no, senzillament que se n'ha anat sola de vacances i prou. Si no ho pregunta no ho sabrà mai.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'How high the moon' - Nat King Cole

L'Home que S'Allotja a L'Hotel ja té el primer plat al davant i encara no sap com continuar la conversa. La coincidència dels primers entre ell i la dona li sembla un bon argument, s'arma dels seus encants masculins, respira fons per fer una veu greu i extremadament viril, i diu:

- Originals, aquests llagostins, oi?
La dona, que badava, el mira i li diu: -Sí, estaven boníssims.
L'home veu que ella ja s'ha acabat el plat i l'ha deixat net com una patena, detall que provoca una rialla sorollosa per part d'ell.
Ella és a la taula del costat, a l'esquerra del camp de visió de l'home, asseguda en sentit contrari, és a dir, cap a ell, porta un vestit d'estiu color verd poma, molt lleuger, informal però alegre i divertit, ni curt ni llarg, al dente, pensa ell, i unes sandàlies planes. A l'home que s'allotja a l'hotel li agradarien més uns talons, però pensant que el sòl de la terrassa és de grava, considera l'elecció de la dona com pràctica i intel•ligent.

L'home està nerviós, li ha caigut la forquilla dues vegades i l'últim cop que li han canviat, al cambrer se li escapava el riure per sota el nas. La dona, que té uns quaranta ben portats, ja n'ha vist de tots colors i és conscient que l'home, a qui no troba guapo però sí atractiu, està alterat per la seva presència i decideix ajudar-lo. Què carai, estan envoltats de persones de la tercera edat i fins i tot de la quarta, i ells dos estan sols i es poden fer companyia. Per provar que no quedi.

- M'agrada aquest vi-, diu ella.
- Quin és?- pregunta ell.
- Gramona Gessamí.
- Ah, oh! És un coupage de moscatell d'Alexandria i sauvingon blanc, oi? És molt afruitat, boníssim.
- I com ho saps, tot això?-, ella.
- M'agrada el vi, en general. No és que n'entengui però sóc tafaner i m'interesso pel tema.
- Mira què bé! Per cert, com et dius?- li pregunta ella.
- Em dic Home Que S'Allotja a L'Hotel.
- Què dius? Què fort!
- Ja ho sé, no és un nom gaire corrent, però què vols que hi faci, els meus pares eren mig artistes i clar, a posar noms "originals", vinga!
- No, si ho dic perquè jo també sóc una Que S'Allotja a L'Hotel, em dic Dona- li contesta amb cara realment divertida.
- No!-, ell.
- Sí!-, ella.
- Collons, què fort!-, l'home.
- Què fort, què fort!-, la dona.
- Brindem per la nissaga Que S'Allotja a L'Hotel!-, crida ell entre excitat i sorprès.
Tots dos riuran, acabaran de menjar i beuran, tastaran el vi de l'altre i perdran la vergonya. El primer pas ja està fet. Potser avui serà una nit de lluna plena inusual, en què les coses potser sortiran bé. Potser i només potser, l'Home Que S'Allotja a L'Hotel no dormirà sol, sinó amb una dona atractiva, amb la pell torradeta pel sol d'estiu, amb un cos cuidat al gimnàs tot i que no excessivament, simpàtica, culta, agradable, inquieta... Però avui la llum de la lluna enlluerna, cada vegada enlluerna més...

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'Moon River' - Audrey Hepburn

Ell li proposa anar a passejar pel costat del riu, a la llum de la lluna (això els agrada molt a elles, pensa) i després poden anar a prendre una copa al bar. A ella li sembla bé, molt bé, el vi ja ha fet el seu efecte i ara fan el ximple l'un amb l'altre per la riba, sota uns pollancres enormes que els guaiten amb les fulles tremoloses (imatge bucòlica per ambientar). La llum de la lluna penetra entre les branques i els banya suaument. Ell pren consciència que la situació se li ha girat de cara i, amb la vergonya de viatge, es deixa anar.

Com que van d'un tema a l'altre i ella ha parlat de la bombolla immobiliària (està separada i vol vendre el seu pis però no pot) ell opta per fer un comentari crític d'un partit polític, el que manava quan s'inflava la bombolla. Ella el fa tocar de peus a terra:
- Tioooo, però que no t'has après la primera regla d'or de qui vol lligar? Mai has de parlar de política ni de futbol. Imagina't que ara et dic que sóc militant d'aquest partit o que em parles del Barça i jo et dic que sóc del Madrid. Ja em begut oli. Ja no suques!
Ell veu que la dona té raó, que ha fotut la pota, però d'altra banda ella ha admès clarament que estan lligant i ha parlat de "sucar". Això és bo o és dolent? Ara mateix té un embolic important al cap i les cabres tornen a aparèixer al seu cervell. Ahir les va veure riu amunt i el soroll de l'aigua li ha portat aquest record.
- Vols prendre una copa?- li proposa ell.
Se'n van al bar. Abans d'arribar-hi ell ensopega tres vegades a la vora del riu. La llum de la lluna fa que li tremolin les cames. Ella va al davant i des de la foscor, amb la llum de l'hotel al fons, li transparenta el vestit. Els nervis provoquen en ell un sorollet gutural producte del desig. Està molt bona, conclou.

Quan arriben al bar demanen un gin tonic cadascun. Ell opta per una Hendrick's amb tònica Fever Tree i cogombre, seca, forta, contundent; ella demana una G Vine també amb Fever Tree i fruits vermells, afruitada, més suau. Encara en demanaran un altre i clar, la conversa serà producte de la deshinibició de tots dos. Començaran parlant dels fills i acabaran parlant de sexe. L'Home Que S'Allotja a L'Hotel pensa: "Ja he tret el tema, ja ets meva, sóc un crack!"; La Dona Que S'Allotja a L'Hotel reflexiona: "Ja era hora, t'ho he hagut de posar en safata. Em sembla que en acabar la copa m'hauré de decidir perquè si no, ens tocaran les quinentas".

Els vapors etílics fan que ell li miri descaradament les cuixes, morenes, esplèndides, desafiants. Juguen amb les mans i ell li proposa:
- Vols que anem a l'habitació?
Ella contesta:
- A la 007?-, i es posa a riure.
- A la que vulguis-, diu ell.
I ella respon:
- De moment, sortim del bar. A tu t'agrada experimentar?
- Sí, sí, és clar-, contesta L'Home que S'Allotja a L'Hotel, malgrat que no ha entès la pregunta ni el motiu. Experimentar? No serà una psicòpata, la tia aquesta? Experimentar...què deu voler dir? Drogues? Fa temps que no en pren, ja li va passar l'època. Experimentar? Suposa que deu parlar de sexe, però què vol experimentar. No poden fotre un clau normal i corrent, quedar-se tots dos adormits, relaxats i tranquils fins l'endemà, quan ell esmorzarà i marxarà? Experimentar...això no pinta bé.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'Bad moon rising' - Creedence Clearwater Revival

Surten del bar i arriben al hall de l'hotel. Ell va llançat, la lluna, la situació, la dona, l'alcohol, tot plegat fa que hagi perdut qualsevol reducte de vergonya o prudència. Ara ja l'agafa pel darrere i li posa la mà al cul, la grapeja. La Dona que S'Allotja a L'Hotel fa el mateix i li fot mà per dins del pantaló. La cosa s'escalfa per moments i ell va directe a l'ascensor. Truquen. Esperen amb les mans plenes de la seva pell, tocant-se poc dissimuladament. S'obre l'ascensor i hi entren. Merda! Què hi fot aquí l'Emma Watson "embrujando con su collons de magia el último perfume de Lancome"? Ell mira la pantalla mentre ella li descorda els pantalons.
- Espera, espera fins a l'habitació. Em poses a cent, dona!
- No. Araaa. Vull fer-ho aquíiiiiii!-, diu ella entre gemecs.
- Aquíii? No fotis!-, exclama l'Home

Experimentar! Ho vol fer a l'ascensor! Però si encara hi deu haver gent amunt i avall per l'hotel! L'últim cop que l'Home ho va fer en un lloc públic el van gravar i el van penjar en una pàgina porno d'internet. El vídeo es titulava Sex on the beach. Qui els va parir! No el van fotre fora de la feina perquè el seu cap el va defensar i va argumentar que la vida privada de les persones no té res a veure amb la seva capacitat professional. "Però que sigui l'últim cop". Merda, merda, aquesta li busca la ruïna.
- Però no podem anar a l'habitació? Anem a la teva, si vols, a mi m'és igual. Jo el que vull és fotre un polvo!
- Calla tontommmm...!
Ella ja li ha baixat totalment els pantalons i ha començat l'estimulació habitual en aquests casos, de genolls. Ell està espantat però internament reconeix que això li dóna un morbo enorme. Ho estan fent a l'ascensor d'un hotel! Han pujat amunt i ara baixen. Les portes es van obrint però no hi ha ningú als passadissos. De fet és tard i la majoria de gent, gent gran, ja dormen. Mira amunt, tanca els ulls i quan els obre torna a veure l'Emma Watson amb barret. Ja només falten les cabres. Hòstia no! Les cabres ara no!

Entre gemecs i espasmes musculars decideix aturar l'ascensor. Aixeca a la dona i es comencen a petonejar, a grapejar i es preparen per cardar salvatgement dins del cubicle. Li aixeca el vestit i li treu el tanga, ràpidament, amb violència fingida i consentida. Ella té els ulls gairebé en blanc, mirant amunt, s'arrapa a ell per no haver de tocar al terra amb els peus, totalment eixarrancada, humida i amb el cor que li surt pels ulls; ell s'ha posat un condó i comença a empènyer, amb els pantalons baixats, la camisa a mig treure i panteixant com un búfal. L'experimentació s'està consumant, però com deia la Creedence, "s'aixeca una mala lluna..."

Fa molta estona que l'ascensor està aturat i s'ha posat en marxa sol. Aquests aparells moderns semblen ordinadors, ells solets ho fan tot. Mentrestant, la parella de l'interior actua aliena a qualsevol moviment extern. El desig i el plaer els han abduït. No veuran, ni ganes que en tenen, a les dues iaies, la de la bossa per terra i la de la bossa al braç, que tornen de passeig a la llum de la lluna i que van a dormir, i que truquen l'ascensor, i que quan s'obre la porta es troben al mascle i a la femella copul•lant entre gemecs i insults mutus, amb els ulls encesos pel plaer i entre fluxes i aromes íntims i compartits. La lluna li acaba de caure al cap d'algú.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'Shoot the moon' - Norah Jones

Tot ha anat molt ràpid. Els crits, els cops, el dolor... L'Home que S'Allotja a L'Hotel és a la seva habitació, la 007, intentant dormir. No dormirà. La Dona que S'Allotja a L'Hotel ha marxat a la seva cambra, avergonyida i amb contusions. Els cops de bossa de les dues iaies indignades amb la postura "poc decorosa" de la parella, com deia Aute, les relliscades, les caigudes amb els pantalons pels turmells, les ensopegades, els crits, la pantalla infranquejable que van fer les dues senyores a la porta de l'ascensor per no deixar-los sortir, com si fossin dos defensors de la NBA, els veïns d'habitació curiosos, els de seguretat de l'hotel...les empentes i les esgarrapades i la porra dels segurates, tot plegat perquè creien que la parella estava atacant les dues iaies de la bossa. Un psicodrama col•lectiu, vaja.

Espera que es faci de dia per deixar l'habitació. Només s'adormirà de matinada, quan el sol ja estarà a punt de sortir i la lluna s'amagarà. El satèl•lit se n'anirà i el deixarà tranquil durant un mes. Shoot the moon, això és el que hauria de fer, per fer-la caure i no tornar-la a veure. Quan decidirà llevar-se farà la maleta i no baixarà a esmorzar, tindrà massa vergonya per fer-ho. Tampoc ho farà la Dona, plena de blaus i esgarrapades i trastocada per l'escena de la nit anterior. Podria anar a veure'l a la 007, parlar-ne amb ell i riure tots dos de l'absurditat de la situació, marxar de l'hotel i dinar plegats, donar-se els telèfons i trucar-se més endavant per tenir una cita, més tranquila, això sí. Però no ho farà. Té quaranta anys i se sent avergonyida per tot el que ha passat i l'únic que vol és fotre el camp del coi d'hotel. I perdre de vista la lluna. Al cap i a la fi, per un cop que ha volgut trencar les regles, les seves normes de rectitud i educació, l'ha fet grossa. No vol pensar què dirien els seus fills, educats amb uns valors tradicionals respecte al sexe. Tampoc vol pensar què diria el pureta i hipòcrita del seu ex, que creu que les marranades només les pot fer ell i pagant. I si les fa ella, és una meuca.

La maleta de l'Home es fa ràpid. Ha d'anar a recepció a pagar. El veurà tothom. I ella? Ja deu haver marxat o encara deu dormir? Pensa en els seus fills i la merda d'educació judeocristiana que ens omple de culpabilitat per qualsevol cosa que fem que surti de la línia marcada pel poder. Què carai! Si tot hagués anat bé hauria sigut collonut! Un clau a l'ascensor d'un hotel. Mai s'hauria atrevit i en canvi ella sí que ho va fer. La Dona va ser prou valenta per experimentar i per arriscar-se. Aquest esperit que té ella és el que li caldria a ell més sovint. S'arma de valor i surt de la 007.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

'This side of the morning' - Justin Currie

L'Home que S'Allotja a L'Hotel paga a recepció el més ràpidament que pot i per evidenciar la Llei de Murphy i que el Murphy dels pebrots no mereixia haver nascut, la targeta de crèdit no passa ni a la primera, ni a la segona, ni tan sols a la tercera. Serà la quarta vegada que la noia de recepció ho intentarà i la simpàtica maquineta acceptarà la targeta i ell podrà pagar i respirarà alleujat i donarà gràcies a Santa Visa Creditícia. La professionalitat de la recepcionista és a prova d'escàndols sexuals a l'ascensor i la seva actitud en cap moment evidencia la més mínima referència a l'episodi famós de la nit anterior. Ell li comenta si li pot demanar un taxi i ella respon que per descomptat. L'Home no gosa preguntar-li si la seva companya de jocs adults en públic ja ha marxat o no, només té ganes de fotre el camp.

Surt i el taxi tardarà uns cins minuts, suficient perquè un exèrcit de jubilats i jubilades el mirin i el remirin de reüll a l'entrada de l'hotel. N'hi ha que passen pel costat séu tres o quatre vegades, com qui no vol la cosa, com qui observa un fenomen de la natura. Ell detecta els somriures per sota el nas. No en fa cas. Li preocupa que ella, la Dona, pateixi un escarni semblant. Però la Dona ja ha marxat amb el seu vehicle propi, pensant en què ha estat un error precipitar-se i no esperar-lo. Nobody is perfect.

Arriba el taxi, el conductor li puja la maleta i l'Home entra al seient del darrere.
- A l'estació de tren, si us plau.
- Molt bé-, respon el taxista.
El trajecte és agradable. El taxista li pregunta com ha anat i ell contesta que la zona és preciosa i que els seus habitants tenen una gran riquesa, que és l'entorn natural. Li explica que, fins i tot, ha vist un grup de cabres salvatges (ja feia massa temps que no hi eren, al seu cap). Però curiosament, aquest cop les cabres no romandran al seu cervell. En canvi, sí que recorda amb tendresa el cul femení que la nit abans tenia a les seves mans, ho fa sense excitació, amb afecte. I pensa que s'ha equivocat en no esperar-la avui, en no buscar-la, en no preguntar per ella. Potser ha perdut l'oportunitat de conèixer algú que val la pena. Se li fa un nus a la gola i se li humitegen els ulls, però ja se sap, un s'equivoca molts cops a la vida.

La carretera per on circula el taxi es veu des del Cim del Munt, una muntanya on un petit grup de cabres salvatges format per femelles i cries pasturen amb tranquilitat. Els animals senten el vehicle i se'l miren, relaxats i indiferents. Fa cinc minuts també ho han fet amb un monovolum que circulava en la mateixa direcció, conduït per una dona de quaranta anys amb llàgrimes als ulls.