UN SECRET MASSA GROS

Un relat de: Peter Egerman
Fou l'atzar qui li desvetllà mentre mirava de localitzar unes maquetes de vaixells. El què va sorprendre en Delfí, va ser el desconeixement de la seva existència però, després de la sorpresa inicial, fou la mida el que el va amoïnar. Ell mateix era avesat a l'autosatisfacció, però, feia falta què l'aparell en qüestió fos de la mida d'una barra de quart?, es preguntava mentre ho tornava a desar a l'armari, ja sense ganes de trobar cap vaixell. Ningú gaudia d'una monstruositat de tan magnífiques dimensions. Cert era que no tenien una vida sexual gaire activa, després de vint-i-cinc anys de matrimoni ja se sap, però era necessària aquella comparativa? La imatge d'aquell transatlàntic entrant a port el pertorbava, pitjor encara, era un trencaglaç arribant al centre geogràfic del pol nord, esquinçant tot al seu pas fins a arribar a confins on la seva embarcació mai podria arribar.
El sopar amenaçava naufragi. S'hi respirava una tensió indesxifrable per la Coral·lina, la seva filla i, especialment, per la seva dona, la Mar.
—Vaja, truita de carabassó, i seitó fregit —començava en Delfí, per arrencar després d'un silenci breu—. De quina mida era el carabassó, per què ara t'agraden ben grossos, no? Seitons, com és que no has comprat un bon palangre?, segur que t'agrada més!
—Què dimonis et passa? —va preguntar la Mar, inflant-se-li el calamar.
—Què em passa? Potser és aquella titola gegant que fas servir qui sap quan, i desada a l'armari, a la vista de la nostra filla... —va dir per fi en Delfí.
L'al·ludida Coral·lina s'aixecà entre llàgrimes fent camí a la seva habitació.
—I ara què cony li agafa a aquesta? —va dir en Delfí mirant la Mar.
—Què la titola és per ella, idiota —va dir ella aixecant-se de taula camí a la seva habitació.
—De la Coral·lina? Aquell kraken? No fotis! Per tots els déus... —plorava ell.
—És per un comiat de soltera, titafreda! —li cridà la Mar abans de tancar la porta d'un cop.
Es va allitar en Delfí al sofà, somiant en seitons governant la Mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

23 Relats

66 Comentaris

23549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.