Un Seat Ibiza vermell

T'espero a la cantonada... em dius amb veu lleugera
i jo que em deleixo per sortir per la porta,
les claus, la bossa, el tabac...ho tinc tot
jo mateixa i el delit ara baixem, espera!

Abans de sortir però, busco cadascun dels miralls del pis.
Em miro molt fondo als ulls i em veig superficial i bonica,
un esclat de vermellor a les galtes, calor...
i una lluentor especial al cabell, suau i llis.

Baixo i et veig, dret davant la porta del teu Seat Ibiza
és un model vell que no fa per tu. Però m'encanta.
Pujo com una gazela, salto cap a dins.
Ara, així d'aprop, palpo el teu cos amb la vista.

Condueixes Muntaner avall i decidim on anar
quan em parles, la teva veu em calma
quan em mires em sento bullir les galtes, calor...
Massa calor... atura el cotxe, no puc marxar!

Dolor i contradicció, dos veus que ressonen insistents
sento com m'enamoro de tu, no pot ser...
Jo ja tinc a qui estimar i és dolç i sincer
Atura el cotxe! siusplau aturem aquests moments.