Un relat senzill

Un relat de: Tiamat

Són quarts d'una de la nit, i estic menjant un petitsuís amb la part de sota de la cullera. Hi ha sis boles de pols rodant pel terra. La més gran té forma de mà amb un dit tallat. Crec que somriu. He mirat les solucions del crucigrama, però no em sento culpable. M'agrada escriure lletres a dins dels quadrets, i també pintar els de les llibretes de quadrets, un sí, un no, sense sortir-me de la ratlla. Penso que m'agradaria escriure una carta a l'Edgar, perquè ahir hi vaig somiar. Un dia vaig somiar que li explicava un programa de televisió a una amiga, i l'endemà, li vaig explicar el programa. Al balcó del davant hi ha onze testos. Tres estan buits. A vegades faig lletra de metge perquè el boli llisqui sobre el paper. Un dia vaig tastar la llet amb sucre i gairebé vaig vomitar. L'escalfor de l'estufa em va parar als ulls, i em fa venir picor. L'estufa no és meva. Els hàmsters fan pudor, però si la pudor és de la Barsma, em molesta menys. Em fan fàstic les persones que porten les ungles brutes. El primer que miro d'un noi són els braços i les mans. Em fa picor a sota els peus. Quan era petita, vaig treure un cargol de la sortida d'un garatge, perquè no l'aixafés cap cotxe. Aquell mateix dia, vaig menjar cargols, però no crec que em mengés justament aquell. Em costa trobar les galetes dinosaurus a dins del supermercat. La calculadora té piles. Em fa ràbia aixecar-me per la nit a beure aigua. A sobre la taula hi ha una guixada que no s'assembla a res. M'estic mossegant la galta per dins. No té cap gust. M'agrada dibuixar persones i objectes que diguin "hola". Només vaig a la perruqueria per sentir el so de les tisores quan em tallen el cabell. Sé agafar llapis amb els dits del peu. El veí s'ha comprat un ocell, però no canta gaire bé. Em sé totes les parts d'una finestra. El chill-out em posa nerviosa. Quan sigui dins del llit, em trauré els mitjons. Avui l'Estel fa anys: l'haig de felicitar. No tinc saldo al mòbil. He perdut la meva goma del cabell. La bombeta de la cuina va explotar i hi vaig posar la del passadís. Un noi em va dir que no quedava mai amb noies només per parlar. Ho vaig trobar trist. M'agrada escoltar la cançó número 8 del cd gravat de metallica. No he menjat mai un xiclet recollit del terra.

Comentaris

  • El teu coco fet paraules[Ofensiu]
    dunes | 01-02-2005 | Valoració: 10

    És la primera vegada que et comento, però no la primera que et llegeixo. Coincidint amb el títol del comentari de "vilella", opino que de senzill no en té res; però l'argumentació que en trobo n'és una altra. És senzill el nostre cap? Crec que la ment barrina d'una manera impossible de desxifrar; tot i així, és curiós veure les relacions que arriba a establir entre coses ben distants. És aquesta una de les moltes sensacions que em transmet el teu relat.
    Suposo que has intentat deixar-te endur, seguir la corrent que els ulls i el coco et marcaven, procurant no passar res per alt. Però saps què crec? Que encara has pensat massa... "A sobre la taula hi ha ua guixada que no s'assembla a res", i doncs? no és el més normal? potser aquesta frase (i sense adona-te'n) és un clar exemple d'un fet que m plantejo molt sovint: quan ens deixem endur, fins a quin punt sóm capaços de fer-ho?
    Potser m'he fet un embolic, potser no m'has entès; però potser sí. Amb tot, només vull dir-te que aquest "senzill relat" és un reflex de com es mou la teva ment i, ja sols per això, és digne de llegir com si d'una relíquia es tractés. A més m'encanta que em desperti tantes qüestions i reflexions.
    Segueix escrivint sense objectius!

  • no és tan senzill[Ofensiu]
    vilella | 10-01-2005 | Valoració: 9

    trobo que costa més escriure un relat que simuli senzillesa, que no pas un altra florit i recargolat.
    no és gens fàcil arribar a la conclusió que t'agradi el so de les tisores a la perruqueria.
    molt bo.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681288 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.