Un relat d'estiu

Un relat de: Ferran Esteve Dolcet
Un relat d’estiu .

Ple mes d’Agost . Les dotze del migdia en una platja de la costa catalana . El Mediterrani onejant suaument , el rei sol , impecable, enviant rajos a tota pastilla , la brisa marina absent . Fot una calda de cal Déu .
Josep jau aparcat en una incòmode gandula de platja mes dura que un sol de ciment , amarat de calor sota l’atrotinat tendal foradat i llardós suportat en puntals de ferro mig rovellats .
Ambdós , el tendal i les gandules ( tot el conjunt mes vell que el cagar ajupit ) les ha llogat a un paio panxut amb gorra de capità de iot assegut a l’ombra d’un paraigua engolin una cervesa . Quiere un tordo y do jamaca . Pue er tordo aque der final del too , la jamaca la coge daquel montón dalli , tu mimo . Li ha respost senyalant la pila de darrera seu desprès de fotre’s un rot sonor . No ha mogut un dit per ajudar-lo a transportar-les fins el tendal . Les hagut de arrossegar una desprès l’altre mes de cinquanta metres per la sorra com un supervivent amb les restes del naufragi .
El capità de secà tant sols s’ha mogut per estirar la mà i cobrar . Tordo y do jamaca 17 euros , compadre .
Josep esbufega i es diu xiuxiuejant : i tenen els collons de cobrar mes car que la platja del passeig dels anglesos a Niça on els tendals , nets com una patena, semblen acabats de treure de fàbrica , i les gandules espaioses i prou encoixinades d’un gruix mes que notable ofereixen un confort per sibarites amb la sorra marina que va amunt i avall acariciant els peus suaument.
Com aquesta . Pels collons !! – exclama en veu alta .
Els peus - bruts de pols de la sorra de riera que cada temporada avoca’n a la platja per suplir l’absència de la autòctona - li bullen .
Malhumorat per tot plegat , endemés suporta amb resiliència estoica l’amuntegament de cadires i flotadors dels veïns del tendal de la seva dreta que en part envaeixen el seu espai; una colla amplia de pares , avis , nens , parents i amics ( compte fins a una dotzena d’elements atapeïts en els poc mes de dos metres quadrats ) : Adolfo estas invadiendo al vecino . Disculpe señor hay tan poco espacio y somos tantos .... Clama amb vehemència una patarrufa setentona panxuda i rabassuda carregada de braçalets i anells amb els pits enlaira fregant-li el melic . Josep , estupefacte per la visió , ni es digne a contestar , girant-se de cul a qui li parla remuga en veu alta : Que vol ara aquesta màrfega ? que li demostri comprensió i li doni pas lliure perquè em toquin els collons sense remordiment tot el puto dia ?
Es regira a la cadira . Dona un cop d’ull a la seva dona , la Maria , que està remullant-se flotant a la vora de l’aigua com un suro . Tot en ordre – es diu - Tanca les parpelles , es cala els audiòfons del mòbil per aïllar.se del entorn cridaner que l’envolta . Sona “ Cuando calienta el sol “ dels germans Rigual que el retorna a èpoques pretèrites . Al cap d’un moment el relleva Gino Paoli amb el seu “ Sapore di sale “ . Fil directa amb la seva joventut . Un somriure se li marca als llavis . Carai aquesta emissora es de collo de mico – pensa -
L’ensopiment li guanya la partida i el desendolla del aquí i ara .
Pafffffff !!
Una pilota li colpeja el cap i li fot un ensurt de mort . Obre la parpella. Estabornit pel cop no reacciona . No sap on és . No sap que ha passat. Veu un nano d’uns deu anys que se li acosta i recull de sota la gandula una bimba del Barça i sense dir ni mu gira cua com si res hagués passat .
Cago’n la puta canalla dels collons !! - esclata en veu alta . Agafa empenta : cago’n la mare que va parir a l’estiu !! – declara en veu encara mes alta – Es frega el front i segueix : cago´n les putes vacances , la sorra, el sol , el mar i ... i .... els guiris suats amb calça curta samarreta imperi i xancletes . Ara agafa aire : i els incòmodes xiringuitos de platja servin paelles indecents i calamars a la romana de plàstic . Agafa mes embranzida i continua : Cago`n les merdoses terrasses embotides de carn humana i també ... també .... – dubta uns segons - els conductors embogits dins els autos en fila índia donant tombs pels carres desesperats per trobar un racó on deixar la puta màquina . Respira a fons i remata : I també em cago amb les empentes de la gernació en la cua dels establiments , i .... i .... les lluites fratricides per aconseguir una taula en hora punta en el restaurant de torn on els prendran el pèl i els quartos .
S’esbandeix la sorra de la cara i la panxa . Està sufocat . Suat . Emprenyat . Tenia el “ pap “ ple des de que fa una setmana va arribar al merdós apartament que la seva dona va llogar per internet . Està molt be de preu Josep a cent metres de la platja , es d’alt “ standing “ amb piscina i pocs veïns . Estarem d’allò mes be , ja ho veuràs !! – li va assegurar -
Es tranquil·litza . Li baixa el ritme cardíac . Ara ja s’ha esplaiat a gust. La “ troupe” del costat estan en estat de xoc . Acollonits van apartant poc a poc els trastos que ocupen en part el terreny veí : dues cadires un matalàs i un flotador amb forma de cigonya .
Josep branda el cap d’un costat a l’altre . El soliloqui encara no ha acabat . Li havia hagut de dir que no !! – es diu - A cent metres de la platja !! I una merda !! – brama – Un quart d’hora a bon pas i travessant la via del tren . Del tren no en va dir res , naaaah , ni tampoc que passa desenes de vegades de dia .... i de nit !! xiulant desesperat . La mare que el va parir !!
S’aixeca de la gandula , dona un cop d’ull a la Maria , continua flotant com un suro. Està encantada de la vida – murmura – Tant feliç . Com pot ser .... com pot ser que tot li estigui be !! – rugeix – Els veïns se’l miren amb recel . Alt “ standing “ – continua – No et fot !! . Trenta metres quadrats i una terrassa de metre i mig per metre i mig on caben just dos cadires de plàstic i una tauleta . I pocs veïns .... serà comparant amb la Torra Agbar . He comptat deu pisos d’altura per deu per replà .... res quatre gats . Ah !! i la piscina, clar , la joia de la corona , un toll d’aigua a vesar de bípedes fent-se lloc a cops de colza i de canalla cridant a tot drap .
Torna a seure’s . Esta uns segons callat , potser un minut , fins que mitja dotzena de nanos cridant i saltant com folls es persegueixen uns als altres donant tombs al tendal tirant-li sorra a sobra . Salta de la gandula enfurismat i es pregunta en veu alta : d’on collons surt tanta canalla amb aquesta cridòria ensordidora , inhumana , constant , persistent , inacabable, a tota hora i en tot lloc , a cada generació amb el volum mes alt ? No deien que la natalitat es a la baixa ?– remata –
Els nanos se’n van per on han vingut . S’asseu i cluca els ulls – esta esgotat - Els veïns dedueixen : això esta amainant .
Ara xiuxiueja molt baixet :
Colla de sapastres !! Que cony sabeu aquestes generacions que es un estiu i unes vacances com Déu mana .
Ni que us ho expliques mil vegades ho entendríeu .
Que sabeu d’estar en una platja , en aquesta mateixa platja , fa trenta o quaranta anys enrere , on la sorra era la que duia el mar i el sol acaronava la pell ( no com ara que te la forada directament ) . Hores i hores de prendre el solet sense protecció que ens tiràvem , i ni melanomes ni hòsties en vinagre . Al cap d’uns dies se’ns pelava la pell com si fos escames, mutàvem la epidermis , i com nous .
Un sol benigna , suau , revitalitzant .
Que sabeu pobrets de vosaltres el que es gaudir de tranquil·litat , si només heu conegut l’amuntegament , aneu on aneu . I si us digues que en aquells anys a la platja gaudíem d’uns espais tant i tant grans que entre un grup i un altre hi havia metres i metres de distancia? . Fliparíeu , oi. Doncs flipeu .
Per no parlar del mar . D’aquella aigua neta , transparent , lleugera .... salada !! Res a veure amb la que ara es remulla la meva dona – jo no mi penso fotre – remenada amb elements flotants arreu .... Ecs . Un mar mort que en lloc de salabrós te regust de petroli .
Es gira en rodó . Reülla amb tristesa el rum , rum constant de la filera de cotxes que circulen a pocs metres darrera seu per la carretera de la costa . Aixeca una mica el cap i observa els blocs de formigó gegantins un a tocar de l’altre al llarg de tot el darrera platja .
Clar – exclama – veient aquets monstres encabint centenars o milers de essers , tots evacuant a diari quantitats ingents de merda pura i dura , es d’ingenus demanar que a l’aigua del mar no flotin elements ... no identificats . Sense comptar les milers de persones que passen hores a la platja .... i en algun lloc pixen .
Diuen que la temperatura del mar ha pujat uns graus els últims anys. No en te res d’estrany , Eh , oi ? – opina per ell mateix –
Es torna aixecar . Dona unes passes cap a la vora de l’aigua agitant la mà mandrosament . Fot un crit : Mariaaaa . Mariaaaaaa.... La Maria no el sen . S’acosta fins a posar els peus a l’aigua al costat d’ella . Li diu : va surt i ves cap el tendal a vigilar no ens fotin res , només faltaria això . Vull estirar les cames .
Torna al cau , es col·loca el barret de palla , fa un glop d’aigua . Està calenta . L’escup . Te la impressió que l’observen . D’una revolada es gira cap el tendal del costat . La mitja dotzena de veïns aixoplugats a l’ombra estan pendents del seus moviments . Dissimuladament giren tots la mirada al sentir.se descoberts .
Josep es diu : ara xalarem !! i fa una ganyota entremaliada . Tot d’una surt de la seva parcel.la i es planta dempeus davant d’ells a ple sol . Els diu amb veu alta i potent: Sabeu el mes fotut de tot? El que em carda de veritat ? Ca !! que heu de saber . Doncs que encara em queden tres setmanes de viacrucis !!
Es miren uns als altres interrogant-se . No han entès res .
Josep palplantat , sense bellugar , l’esquena comença a cremar.li , fa una rialla sorneguera i brama amb els ulls fora d’òrbita : Dic que m’han ensarronat ben ensarronat .
Ara els veïns estan acollonits . Fa cara de guillat . No saben si esta emprenyat amb ells , si desvaria , o els explica una pel-licula de por . La màrfega de pits caiguts carregada de joies reacciona : Perdone – diu tota moixa – es que no entendemos lo que nos dice .
Josep gira cua i se’n va sense dir ni ase ni bèstia - pensa – a la merda tots plegats . Només em faltaria tenir de canviar de llengua perquè m’entenguin aquets carallots .
Arriba la Maria al tendal . Que els deies a aquets senyors – li pregunta- Doncs els explicava la sort que tenim de gaudir d’aquets dies de vacances en aquesta meravellosa platja .
Es cala el barret de palla enfila la vora de l’aigua i comença a caminar sense rumb .

Agost 2020.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran Esteve Dolcet

Ferran Esteve Dolcet

3 Relats

3 Comentaris

546 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:


Biografia .

Vaig neixer a Reus el 15 de Gener de 1950 .

He publicat la novel.la " On està el Nord " : Una passejada per les últimes dècades a cavall de l'humor , la ironia i el sarcasme , relatant succesos i anècdotes a travès de l'historia . Un relat que no deixa indiferent a qui el llegeix . Un relat en que mes d'un es veura reflectit .

Actualment ès a la venda a Amazon - Llibres en català .

Últims relats de l'autor