UN REI MELCIOR AFLIGIT

complia un any demanava coratge per entomar la seva discapacitat, salut per a la mare i llum per als nostres ulls, per distingir entre els lluentons de les promeses fàcils i els desitjos més humils.
Emocionant, sincer, noble...Molt humà, vaja.

t'he trobat i què he de dir que no t'hagin dit? superficialitat i "farsa" que no pot solucionar la vida ni els problemes. Vida diària. És injust que un infant no pugui gaudir de la màgia quan hi ha problemes a casa . Ni trobar-hi solució
una abraçada almenarenca. Per cert, he averiguat que ets el pare del Jordi.
ens llegim.

Els nostres Reis Mags només tenen la màgia d'una il•lusió fugissera, temporal, per preparar als nens per aquesta vida que si no tens una mica d'il•lusió, és transforma en fútil i vana.
El teu poema és trist, molt trist, doncs si un sol infant no pot viure la màgia en un sol dia, o en un sol instant, Déu meu! què estem fent en aquest món?
Tan de dispendi, i tantes necessitats!
Jaume, fent de Rei Melcior, segur que has repartit molta il•lusió, per desgràcia tot no ho podem abastar.
Et felicito pel teu poema, i et desitjo un any ple de satisfaccions personals i bona harmonia.
Una càlida abraçada,
Núria

Bo, Jaume, entreveig un esperit social al teu poema.
Ni reis mags, ni dels altres, ni polítics, cap d’ells ens porta regals, tot és una farsa.
Llàstima que moltes vegades deixem de ser infants massa tard per adonar-nos-en.
Gracies a Deu (l’expressió té més força sortint d’un descregut com jo), la parafernàlia d’aquestes festes ja es dilueix (com la neu al maig) en les profanes rebaixes de les grans superfícies.
Després, la gent no tindrà cap més ídol per adorar, i caurà en una irremeiable depressió.
És la vida