UN REI ESTRELLAT

Un relat de: Jacques Fiston
Cada vespre quan queia la tarda i es feia fosc el Rei Pepet sortia al balcó de la torre més alta del seu palau i contemplava embadalit i fascinat, el meravellós espectacle del cel nocturn.
Seria fantàstic, pensava el Rei Pepet, enfilar-se per una escala ben alta i poder tocar la lluna i acariciar les estrelles.
Cada nit se’n anava a dormir amb el mateix desig i, l’endemà es llevava rumiant de quina manera podria fer realitat el seu somni.
Un dia el Rei es va llevar amb una idea al seu magí. Va reunir a tots els seus criats i servents i els va dir:
-Aneu per tots els pobles del regne, busqueu i rebusqueu tots els racons, i no torneu fins que no hagueu trobat al savi més savi de tots els savis.
Tal dit, tal fet. Immediatament una munió de missatgers va sortir de palau en totes direccions per complir l’ordre del Rei.
Van passar dies i setmanes, i quan el Rei Pepet ja gairebé s’havia oblidat de l’ordre que havia donat, va arribar al palau un dels seus criats acompanyat d’un home ben estrany. Anava vestit amb parracs i duia un sac ratat per tot equipatge.
-Majestat, us he portat al savi més savi de tots els savis – va dir el criat tot fent unes exagerades reverències al Rei.
-Sóc el Gran Savi Catifa – va dir l’home –. Savi de savis i Mestre de mestres. He voltat la Seca i la Meca, he vist les més grans meravelles del món i he segut a taula amb els reis i emperadors més poderosos de la terra. He tingut el privilegi de llegir els set llibres de la saviesa i treballar amb els alquimistes més importants que es coneixen en aquest mon.
-Em deixeu ben astorat – va respondre el Rei – Tot i que per la forma de vestir qualsevol us confondria amb un pidolaire. No se us veu gaire elegant.
-La meva elegància és aquí dins – va dir en Catifa assenyalant el seu cap - .
-Magnífic. Si és cert el què dieu podreu fer realitat el meu somni.
-De quin somni es tracta?
-Vull tocar les estrelles i acariciar la lluna.
-Òndia!
-Com ho veieu?
-Si he de dir la veritat, ho veig una mica complicat.
-Que potser no ho podreu fer? – va preguntar decebut el Rei
-He dit que ho veia una mica complicat, però no impossible. Només necessito una mica de temps, un lloc per pensar i un munt de papers i pergamins per treballar.
-Doncs no perdem més el temps.
El Rei Pepet va allotjar al Savi Catifa en una de les torres del palau, i va ordenar als seus criats que li portessin tot allò que els demanés.
Van anar passant els dies i de tant en tant el rei s’acostava a les estances del savi i dissimuladament l’observava. Tenia un escampall de papers plens d’anotacions i formules dificilíssimes.
Un bon dia el savi es va presentar davant del Rei.
-Ja ho tinc! – va dir
-Magnífic! Ja hi podem anar? - va preguntar el Rei.
-No encara. Tingueu una mica de paciència, que és la mare de tota la ciència.
-Però que no heu dit que ja ho teníeu?
-Tinc el més important. Hi haurem d’anar de nit! És quan surten les estrelles oi? Doncs hi anirem de nit. De fet si féssim el viatge de dia, no serviria de res, perquè de dia les estrelles no hi són. Oi que ho enteneu?
-Es nota que sou el savi més savi de tots.
El palau del Rei es va omplir d’una activitat frenètica. El Savi Catifa va construir una espectacular andròmina gegant al bell mig del pati principal.
-I això què redimonis és? - Va preguntar el Rei Pepet.
-Doncs això és... Un coet! – va respondre el savi després de rumiar una bona estona.
-Un què?. Però si sembla un supositori gegant!
-Potser si que hauria de treballar més el disseny, però és la primera vegada que invento un aparell d’aquests.
-I amb això podré tocar les estrelles?
-Avui mateix!.
Aquell vespre, una gran excitació regnava per tot el palau. Cerimoniosament, el Rei Pepet i el Savi Catifa van entrar dins del coet. Els criats, ben instruïts pel Savi, van encendre amb unes torxes un dipòsit ple d’unes misterioses pólvores negres que en Catifa havia fet portar de llunyanes terres d’orient.
-Cinc, quatre, tres, dos, un...
Una enorme explosió va retrunyir per tota la contrada. Fustes cap amunt, ferros cap avall! En pocs instants un munt de ferralla va omplir el pati de palau.
En el bell mig de tot aquell escampall, assegut a terra i amb un tros de fusta per barret, hi havia el Rei Pepet que, sense cap mena de dubte estava tocant les estrelles, mentre aquestes giraven al voltant del seu cap.
El Savi Catifa va quedar penjat de cap per avall de la torre més alta del palau, i encara hi deu ser si no l’han baixat.
I heus aquí que s’acaba la història d’un Rei ben estrellat!

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Jaaaaja[Ofensiu]
    allan lee | 20-04-2012

    Què bo! Ben contat, amb tocs d'humor fi, es llegeix amb ganes i deixa bon gust. M'encanten els diàlegs.

    a

  • Pobre Rei Pepet.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-04-2012

    Un bon final que corona (mai tan ben dit) una aventura entretinguda i divertida. Em pregunto que té el Rei Pepet que sempre el foten a tots els contes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: