UN RAM PER A LA LAIA

UN RAM PER A LA LAIA


Fa molts anys en un poble molt petit, anomenat Ridaura, hi vivia una nena que es deia Laia amb la seva família que era molt pobra. Vivia amb la mare i un germanet una mica més gran que ella, en Carles, i no tenien diners ni per menjar. El pare havia mort quan ella era molt petita i la mare havia de recollir fruits del bosc i rentar roba d’altra gent al riu per guanyar uns pocs diners. Feia de bugadera i tenia les mans destrossades de tant fregar roba.

Va arribar el dia de Sant Jordi i la Laia va veure que molts nens i nenes compraven roses vermelles per regalar-les a la seva mare, però ella no tenia diners per poder comprar-ne cap; estava molt trista.

A prop de casa seva hi havia un jardí amb roses molt boniques de diferents colors i s’hi va acostar per demanar al propietari si li volia donar una rosa vermella.

- Si us plau, que em podria donar una rosa del seu jardí per a la meva mare?
-No, perquè aquí fan molt bonic i com que són meves no les dono a ningú- va contestar-li malhumorat el veí.

La nena es va quedar molt sorpresa i se’n va anar plorant.

Aquesta conversa l’havia escoltat, des del cel, una estrelleta molt bona i es va enfadar moltíssim amb aquell home tan egoista.Va anar a parlar amb els seus amiguets, els núvols, i els va demanar que el castiguessin. A partir d’aquell dia, quan plovia, els núvols s’apartaven del seu jardí i no regaven les plantes. De mica en mica les flors s’anaven assecant, quedaven marcides, sense color ni olor.

L’home estava molt preocupat i va preguntar als núvols:

- Per què no voleu regar les meves plantes?
- Perquè sabem que no et vas portar bé amb la Laia. Ella volia una flor perquè estima molt la seva mare i tu no vas ser generós amb ella.

Llavors l’home va comprendre que s’havia portat molt malament i es va penedir del que havia fet. L’estrelleta i els núvols el van perdonar i les roses van tornar a tenir bells i suaus perfums. Aleshores, va collir un ram molt gran de roses vermelles i l’hi va donar a la Laia, perquè pogués regalar-lo a la seva mare.

La Laia es va posar molt contenta i també el va perdonar. Va demanar a l’estrelleta que els núvols sempre més deixessin caure gotetes de pluja en el seu jardí, i a partir d’aquell dia, l’home i la Laia van ser molt amics.