UN RAIG D'AIGUA FRESCA

UN RAIG D’AIGUA FRESCA
Mn. Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de Barcelona.
(Any 1995)

Pastor!, cansat de tota la jornada
has arribat al peu del rierol,
t’has ajupit, per refrescar la cara,
junt les ovelles que abeuren al teu volt;
la rosella senzilla t’acompanya;
l’herba fresca et dona el seu consol.

T’aixeques de matí, quan trenca l’alba; separes les ovelles del ramat;
aquelles que són velles i malaltes;
les altres que fa poc han anat de part;
els xais més petits a una quadra.
Mesurant la menjadora a cadascú,
omples els recipients d’aigua ben clara...
que no en falti a ningú.

L’aurora esclata pura amb brillantor!
Tu camines de pressa, no et detures;
tot el remat, seguint-te, va al teu pas
per arribar aviat a les pastures
dels prats florits de les valls i les altures.
Abans que el sol apreti amb sa escalfor,
t’allunyes de les vinyes i els sembrats,
buscant la solitud i el lloc millor.

Mirant al teu voltant... tot tu bategues
pensant en tot el que has deixat:
La vila, els pares, la familia,
allò que tant has estimat!,
també en l’ovella perduda,
la que li falta el seny i la tossuda!

Emperó, els xais petits i els anyells
et donen esperança;
la força que t’empeny, et prové d’ells!

El llop,bé que voldria
desfer el teu remat;
el teu respecte l’encega,
no gosa treure el cap!
El bàcul de pastor,
que en la má portes,
t’omple d’autoritat!

Quan la tarda ja comença a caure
i sense preses i amb el ramat baixant;
en lloc d’anar al davant, tu, vas darrera
i amb un xiulet i un crit el vas guiant.

Els xais petits, de lluny la quadra, belen;
adelerits esperen els més grans...

Paret al rierol dels meus poemes!,
ajup’et i refresca bé el teu cor!,
i que les senzilles roselles t’acompanyin
amb els meus versos, pobrets de plata i d’or.

Que cofoia i segura està l’ovella
quan la guia el benaurat pastor!
En tu, Joan, hi ha l’imatge plena
d’aquell que estima l’ànima novella,
aquella assedegada per l’AMOR!

Josep Vendrell i Torres