Cercador
UN QUADERN D'HISTÒRIES MÀGIQUES
Un relat de: Alromat- Compartir:
UN QUADERN D'HISTÒRIES MÀGIQUES
L'Arnau anava amb els seus pares passejant entre les parades dels Encants. No li agradava haver d'acompanyar als seus pares a comprar però amb 8 anys no hi havia més remei que fer el que volguessin ells.
Van parar en una parada d'antiguitats: mobles, quadres, làmpares,.... un munt de coses antigues. Es va separar una mica dels seus pares per mirar un quadre que li va cridar l'atenció, i llavors l'home que estava assegut en una cadira dins de la botiga el va cridar. Era un home molt vell, devia tenir prop de 90 anys.
- Com et dius? , li va preguntar.
- Arnau
- T'agrada dibuixar?
- Sí, molt.
- Doncs et faré un regal.
Va obrir un calaix i va treure un quadern petit.
- Té, és per tu. Perque dibuixis moltes coses. Però has de tenir una cosa en compte: és un quadern màgic i tot el que hi dibuixis es convertirà en realitat.
- Que xulo! Qualsevol cosa?
- Sí, qualsevol cosa.
Quan van arribar a casa tenia moltes ganes d'estrenar el quadern. Va seure a la taula amb el quadern i un llapis i va pensar què podia dibuixar. Estava nerviós pensant si allò que li havia dit aquell home seria veritat. Va mirar cap al balcó de casa i li va venir una idea al cap. Va començar a dibuixar el balcó i algunes de les plantes que la seva mare hi tenia. Llavors va agafar un llapis de color taronja i va dibuixar una papallona. A les ales li va fer uns punts de color verd. Quan va acabar de dibuixar-la, va agafar el quadern i va anar corrent cap a la porta del balcó. Uns trenta segons després una papallona es va posar a la barana del balcó. Era taronja amb punts verds a les ales. L'Arnau va fer un somriure d'orella a orella.
Una setmana després, l'Arnau ja havia fet bastants dibuixos al quadern i tots s'havien convertit en realitat. Encara no li havia explicat a ningú perque va decidir que seria el seu secret. Aquell dia ell i els seus pares anaven en cotxe a dinar a un restaurant. Ell anava assegut darrera amb un llapis i el quadern a les mans. Fins llavors no havia pensat que podia fer servir la llibreta per coses dolentes, però ara li va venir una idea al cap. Va començar a dibuixar un gat que creuava la carretera i un cotxe atropellant-lo. Quan va acabar el dibuix, va mirar endavant a través del vidre davanter del cotxe. Per la dreta de la carretera, va sortir un gat. El seu pare va poder esquivar-lo, però el cotxe que venia de cara va atropellar el gat deixant-lo esclafat al mig de la carretera.
Uns dies després, l'Arnau era a classe. Aquell dia li donaven les notes del trimestre. Quan el van cridar a ell, li van entregar les notes i va veure que havia aprovat totes les assignatures menys una, Havia suspès matemàtiques. El seu professor li va dir que les multiplicacions no li surtien bé i que havia de tornar a estudiar les taules de multiplicar i aprendre-les d'una vegada.
No sabia perque però aquell comentari del seu professor li va provocar un rampell de fúria interna. Es va sentir ferit per aquelles paraules. No va dir res en l'estona que quedava per acabar la classe i va marxar a casa enfadat.
Quan va arribar a casa es va ficar a la seva habitaciói va treure el quadern del calaix on la guardava. Va començar a dibuixar un camió que circulava per un carrer, i després just davant del camió va dibuixar un home que representava el seu professor de matemàtiques.
Un somriure cruel es va dibuixar a la cara de l'Arnau ....
L'Arnau anava amb els seus pares passejant entre les parades dels Encants. No li agradava haver d'acompanyar als seus pares a comprar però amb 8 anys no hi havia més remei que fer el que volguessin ells.
Van parar en una parada d'antiguitats: mobles, quadres, làmpares,.... un munt de coses antigues. Es va separar una mica dels seus pares per mirar un quadre que li va cridar l'atenció, i llavors l'home que estava assegut en una cadira dins de la botiga el va cridar. Era un home molt vell, devia tenir prop de 90 anys.
- Com et dius? , li va preguntar.
- Arnau
- T'agrada dibuixar?
- Sí, molt.
- Doncs et faré un regal.
Va obrir un calaix i va treure un quadern petit.
- Té, és per tu. Perque dibuixis moltes coses. Però has de tenir una cosa en compte: és un quadern màgic i tot el que hi dibuixis es convertirà en realitat.
- Que xulo! Qualsevol cosa?
- Sí, qualsevol cosa.
Quan van arribar a casa tenia moltes ganes d'estrenar el quadern. Va seure a la taula amb el quadern i un llapis i va pensar què podia dibuixar. Estava nerviós pensant si allò que li havia dit aquell home seria veritat. Va mirar cap al balcó de casa i li va venir una idea al cap. Va començar a dibuixar el balcó i algunes de les plantes que la seva mare hi tenia. Llavors va agafar un llapis de color taronja i va dibuixar una papallona. A les ales li va fer uns punts de color verd. Quan va acabar de dibuixar-la, va agafar el quadern i va anar corrent cap a la porta del balcó. Uns trenta segons després una papallona es va posar a la barana del balcó. Era taronja amb punts verds a les ales. L'Arnau va fer un somriure d'orella a orella.
Una setmana després, l'Arnau ja havia fet bastants dibuixos al quadern i tots s'havien convertit en realitat. Encara no li havia explicat a ningú perque va decidir que seria el seu secret. Aquell dia ell i els seus pares anaven en cotxe a dinar a un restaurant. Ell anava assegut darrera amb un llapis i el quadern a les mans. Fins llavors no havia pensat que podia fer servir la llibreta per coses dolentes, però ara li va venir una idea al cap. Va començar a dibuixar un gat que creuava la carretera i un cotxe atropellant-lo. Quan va acabar el dibuix, va mirar endavant a través del vidre davanter del cotxe. Per la dreta de la carretera, va sortir un gat. El seu pare va poder esquivar-lo, però el cotxe que venia de cara va atropellar el gat deixant-lo esclafat al mig de la carretera.
Uns dies després, l'Arnau era a classe. Aquell dia li donaven les notes del trimestre. Quan el van cridar a ell, li van entregar les notes i va veure que havia aprovat totes les assignatures menys una, Havia suspès matemàtiques. El seu professor li va dir que les multiplicacions no li surtien bé i que havia de tornar a estudiar les taules de multiplicar i aprendre-les d'una vegada.
No sabia perque però aquell comentari del seu professor li va provocar un rampell de fúria interna. Es va sentir ferit per aquelles paraules. No va dir res en l'estona que quedava per acabar la classe i va marxar a casa enfadat.
Quan va arribar a casa es va ficar a la seva habitaciói va treure el quadern del calaix on la guardava. Va començar a dibuixar un camió que circulava per un carrer, i després just davant del camió va dibuixar un home que representava el seu professor de matemàtiques.
Un somriure cruel es va dibuixar a la cara de l'Arnau ....