Cercador
Un problema de DenSITatS
Un relat de: joandemataro- Compartir:
He buidat, amb ànsia, el bagul del passat
tot cercant moments feliços, ignorats ara;
volent alliberar olors i melodies amigues
que em feren costat, donant-me conhort.
He resseguit, sense tocar, les espurnes de colors
que encara brillen al paisatge que ara m’envolta.
Després , però, agosarat de mena,
m’he capbussat dins les fosques aigües de l’ànima,
allà on el fons és ple de fatics.
I , a la fi, m’he lliurat , esperançat us confesso,
a la justícia de la balança
però aquesta, s’ha decantat…
II
Són les alegries, plomes lleugeres
que planen entre les brises
i suren a les aigües,
fins que els corrents, calladament,
se les emporten, i s’obliden ?
I són els turments, blocs de marbre fred
que cauen sobtadament,
com allaus, colgant per dins les ànimes,
i s’ancoren a les seves profunditats
per mai marxar ?
III
Si és així, i no és injusta la balança,
la meva esperança
té un problema de densitats…
Comentaris
-
Cercant respostes...[Ofensiu]Núria Niubó | 23-03-2012 | Valoració: 10
Quan els turments són ploms, cerquem alegries sense adonar-nos que aquestes són sempre lleugeres, però tot i així continuem cercant respostes.
No potser que l’esperança tingui problemes, no, ni la justícia és decanti indecisa, no!
Però, tens molta raó Joan, al llarg de la vida topem alguns cops amb aquests problemes de densitats i llavors… Llavors cal anar a reelegir algun dels teus poemes d’amor i aquella esperança s’equilibra!
De vegades sembla que escrius els sentiments d’altres, per què qui no s’ha sentit així?
Un poema preciós Joan, m’encanta tot el que escrius, ets tan versàtil!
Una abraçada plena
Núria
-
Decantar ...[Ofensiu]free sound | 22-03-2012 | Valoració: 10
...la balança a les alegries,
trobar els colors per tots els dies.
Bon poema Joan. Una abraçada.
-
És ben cert...[Ofensiu]brins | 22-03-2012 | Valoració: 10
que els moments d'infelicitat solen tenir molt més pes dins de la nostra memòria que els de gaudi. Els primers perviuen a través del temps i els segons s'esvaeixen amb molta facilitat; a vegades fins i tot ens cal contemplar fotografies antigues per poder recordar-los.
És curiós que aquest pensament m'ha acompanyat moltes vegades, però mai no se m'havia ocorregut plasmar-lo en un poema. Tu ho has fet de meravella; moltes felicitats!
Una abraçada càlida de primavera,
Pilar -
Les densitats[Ofensiu]Joan G. Pons | 22-03-2012 | Valoració: 10
Curiós i interessant aquesta referència.
La primera línea del teu Relat...ja m'agrada:
" He buidat, amb ànsia, el bagul del passat "
Buidar no eliminar...normalment no es pot. I en aquest bagul, el teu, el meu, hi han riqueses, com tu expliques. Enhorabona, Joan !
Valoració mitja: 10
