UN PRIVILEGI

Aquella nit va ploure amb una força mai vista sobre els carrers sense asfalt del barri. Va caure tanta aigua i en tan poc temps que barris sencers construïts en les rieres van quedar completament arrasats. Habitatges sense fonaments que utilitzaven materials poc sòlids, a vegades amb sorra de la mateixa riera.
El paisatge era desolador, la riuada havia destruït moltes fàbriques. Des del pont de la carretera el panorama era increïble. Alguns vells molins, edificats en una terrassa elevada havien resistit, però les fàbriques més modernes, més a prop
Ell no treballava a les fàbriques, era ferroviari i cada setmana canviava el torn. Aquella vida era una disbauxa, una setmana de nit, una de dia i una de tarda. I que bé que anàvem aquests torns, podia fer una segona jornada per millorar la situació familiar.
Malgrat que la foscor i aquell diluvi va agafar la seva bicicleta per arribar al centre de la ciutat, on el tren el portaria a l'estació sota terra on treballava. Es va acomiadar com sempre, un "hasta mañana" com el que deia la nit de Nadal o de Cap d'Any si havia de marxar. Cap queixa, orgullós de la seva feina.
El fang no el va deixar seguir endavant, aquella bicicleta era senzilla, les seves cames, encara fortes, no donaven l'abast. Els pantalons recollits sobre els camals amb unes agulles d'estendre roba, que sempre li feia tanta gràcia a la seva filla. Va pensar en ella i en la resta de la família que havia deixat a casa. Segur que patirien pensant en el pare. Eren petits i potser dormien totalment aliens a la tragèdia que es va viure als carrers i a les cases dels veïns.
De cop, la porta s'obre i apareix com un fantasma xop i agafant amb força la bicicleta plena de fang. Aquell maleït fang li va impedir arribar a la feina però el va tornar sa i estalvi. Eren uns temps durs i disposar d'una feina i d'una bicicleta per arribar-hi era un privilegi. Ell sempre ho deia, un privilegi la seva feina i la seva bicicleta