Un principi intens

Començar a redactar un escrit dedicat a ells dos i vere que totes aquelles persones que estan en aquella sala t'escolten , admiren el teu treball. Cada paraula que sortia de la meva boca era sortida del meu cor , m'emmocionava ,representava un profunt sentment.
Les darreres paraules que vaig dir ni em sortiren ,estava emocionada , no sabia que tenia....
Quan vaig acabar tothom va aplaudir i el sentiment es va anar fent intens , fort , no sabia que fer ; si riure o donar les gràcies .LLàgrimes van començar a caure sobre les meves vermelles galtes i vaig sortir corrent .
Ella , la persona a la que anava dedicada el meu relat venia rere meu , em va abraçar amb força , li va encantar el meu treball...Em vaig tranquilitzar i vaig sortir del servici , tots em van feliçitar i jo encara conmovida els ho vaig agraiir.
I aquell dia em vaig adonar que l'escritura es bona i procur escriure quan puc i si la meva família vol , ho compartesc amb ells.