Cercador
Un pou tan bonic
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El pou era antic i ben construït. Era al pati, tocant a la morera centenària. S'hi estava a dins tant com podia, perquè així ho volia. S'hi estava amb l'aigua tebiona que l'endormiscava. S'hi estava mirant una granota sense edat que saltava de l'element líquid a una galleda pràcticament enfonsada feta d'alumini i ben bonyegada. S'hi estava i no tenia esma de comptar els salts de l'amfibi. S'hi estava i allà sempre era de nit i la lluna ni s'exasperava que no cansés el seu reflex, que no el maleís, que no l'anguniegés.
El pou era acollidor i per això s'hi estava tant com podia, perquè així ho volia. I ni mirava amunt, cap el cel més ignot que mai. I perquè munions de falgueres i julivert de la humitat i fongs i molsa creant clapes capricioses esdevenien més i més tapadora. La celistia sí, s'hi filtrava, però no duraria, no duraria.
Havien passat set anys des de la depressió profunda, que encobria una solitud dolorosa. Ho havia superat. Havia tingut sort: una mà vinguda perquè tocava va agafar-la i va deixar d'estar en remull com un cigró estovat.
Havien passat set anys. I si un brot de falguera de pou la visitava...buscava la mà, buscava la força. La mà que l'havia ajudada i que l'havia ensenyada a lluitar, perquè l'estimava.
El pou era acollidor i per això s'hi estava tant com podia, perquè així ho volia. I ni mirava amunt, cap el cel més ignot que mai. I perquè munions de falgueres i julivert de la humitat i fongs i molsa creant clapes capricioses esdevenien més i més tapadora. La celistia sí, s'hi filtrava, però no duraria, no duraria.
Havien passat set anys des de la depressió profunda, que encobria una solitud dolorosa. Ho havia superat. Havia tingut sort: una mà vinguda perquè tocava va agafar-la i va deixar d'estar en remull com un cigró estovat.
Havien passat set anys. I si un brot de falguera de pou la visitava...buscava la mà, buscava la força. La mà que l'havia ajudada i que l'havia ensenyada a lluitar, perquè l'estimava.
Comentaris
-
Un relat preciós, mena...[Ofensiu]Annalls | 04-07-2013
... sols que l'expressió del cigró, sorprèn, perquè pertany a un altre estil... potser ho has fet expressament.
Els nostres pous... a vegades no hi ha prou amb una ma i en calen un munt...L'amor es una gran potencia que ajuda i molt..però com tampoc es perfecte, fa patir ...
Anna -
Un relat amb curiositat[Ofensiu]Rafaelmolero | 02-07-2013 | Valoració: 10
Té una certesa molt bonica, molt adequada, i a més està molt bé. Espere haver entés el relat un poquet. Bé un cordial salut. Rafael Molero
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436071 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com