Un pom de flors

Lavínia,

Ens ofrenes de nou amb un poema concís i clar (Virgili n'estaria orgullós).
No ens convé viure a les fosques.
Massa gent s'envolta d'exotismes i viu en un torre de vori. No veu el que té ben a la vora seu que és d'una bellesa i senzillesa autèntica i tan valuosa que, ben segur, l'ompliria més que qualsevol altra cosa.
Tot el que no hem donat o hem temut oferir, després serà el que trobarem a faltar.

Mots grats i bells,
nats d'un cor viu.

Rep tot el meu agraïment ben sincer.
Ets una persona encantadora (sempre tens present a tothom).
Petons Glòria!

PS
Malgrat tot, jo et faria un ram de roses... la mar m'ho recriminaria? no! La seva melodia...
R: és la durada d'un trajecte.
El meu poble té un nom llarg i amb complement circumstancial.
: - )
On creus que és el Ràdigor?
A Warwick no, és clar.

el teu pom de flors per donar-te les gràcies per els comentaris, han estat com un ramaller de dolses paraules, quan vulguis podem quedar, m'agradaria molt fer una xerrada amb tu, estic passant moments molt dolents una altra vegada, per variar ...
Una besada molt forta i gràcies

Conxa

Tens raó, és un present que tothom hauria de tenir algun cop a la seva vida.... perquè encara que les flors es marceixin, encara que el present no perduri en el temps, el gest de qui te l'ha regalat algun dia, és més gran que tots els regals del món, i el sentiment (ja sigui d'amor, o d'amistat, o d'agraïment) que t'inspira la persona que te'l dóna, perdura per sempre més en el teu cor.

I aquesta persona a qui tu li faràs, un ram d'olor, el rebrà amb aquestes sensacions, i potser podrà deixar de viure a les fosques, i sortir del pou, i veure aquella prada que ara no veu, i agrair-li a la vida tot el que no ha tingut.... però sobretot, tot el que ella li deu a la vida.

Magnífic de nou, Lavínia, els teus poemes em deixen aclaparada... la riquesa del teu llenguatge, la sensibilitat que saps transmetre, els sentiments més purs i senzills esdevinguts immensos quan han estat tocats per la vareta màgica de les teves paraules.

Un petó i felicitats per escriure així!

PD. Avui m'he tret, només una mica, l'espineta que duia clavada.... t'haig de seguir llegint... em fa tan bé!

Que tinguis molt bon cap de setmana i quan tornis... ens trobarem pel camí de Santiago!

Una abraçada.

i forma externa del poema fan joc, es mouen en el món de les flors...
somiar en ser una flor exòtica, luxosa, en gerro de plata... o lliure i senzilla en la prada de la vida amb el toc i perfum natural de la pell de l'ànima...?
preciós poema ple de poesia, musicalitat, botànica exquisida!!!
una abraçada!

si que és maco, sí... jo també en vull una mica d'aquest ram... un ram d'allò que he tingut i no he aprofitat, o allò que sempre he desitjat i mai he pogut tenir... un ram de tot allò que es necessari a la vida per a ser feliç... alguna cosa a la qual estimar... sentir la vida al teu voltant dalguna manera... sentir l'amor, l'estimació... no ho sé... potser m'estic anant de l'olla, però tot és culpa d'aquesta amarga soletat que m'envolta...
mil petons,

AnNna

feia temps que no et llegia, Lavínia... que vens, dissabte???

vaig a escriure alguna cosa, que tinc la idea al cap... i després a studiar per dos exàmens de demà... revolució russa i psicologia... quina gràcia que em fa.... fa mandra, eeh?!

vinga, que ja m'estic enrotllant!!!
adéusssss!!!!!

Si ara em trobés aclaparada de tristesa, cosa que no fa pas tan temps solia succeir-me, llegint el teu poema em sentiria, tot d'una, calmada. I em faries, amb les teves flors, poncellar un somriure.
M'ha agradat de manera especial, el fragment on dius: Hi ha una prada, tota d'herbei i flors... que m'imagino vivament i on m'encantaria refugiar-me si em trobés presa de melangia.
Moltes gràcies pel teu comentari!
Una abraçada!

Me'n vaig a dormir amb l'aroma del teu pom de flors Lavinia ....

Unaaferrada

Conxa

d'aquestes flors que s'obren a aquell qui les mira... també jo el voldria!

I amb més motiu si ara el present impliqués viure "a les fosques", o em trobés immergida "dins el pou". De ben segur que aleshores agrairia un "ram d'olor" (quina imatge més bella!: un ram d'olor).

I a més, hi podré posar nom a cadascuna de les flors. Tant a aquelles que he conegut, com a aquelles que no he pogut viure.

Des d'aquí tot just m'atreveixo a oferir-te aquest breu pom de paraules, en agraïment als teus poemes.

Una abraçada,

LLIBRE

PD.- Benvinguda de nou, després de les vacances!

li estàs dient a algú - jo no sé a qui - que la vida val la pena, encara que no ens doni tot el que voldríem.
És algú que, objectivament, té motius per ser feliç, amb "...la bellesa d'una estàtua grega feta d'ivori...", però que, per motius que ignorem, viu "a les fosques", "dins el pou".
Tan de bo li arribi la flaire del preciós "pom de flors" que li has preparat!
Bell poema, Lavínia.

Les flors que simbolitzen la il·lusió, la bellesa, els somnis perfumats.
Potser aquestes flors precioses que sempre han estat prop, les que hem tingut a l'abast de la mà i no hem sabut agafar ni veure.
Però només cal mirar amb uns ulls que contemplen sense jutjar, amb uns ulls que miren amatents i allí estàn. Ens poden ajudar a trobar-les, ens en poden fer un pom o bé indicar-nos el camí perquè nosaltres les anem a cercar amb les nostre pròpies mans.
De tota manera els hi podem ficar el nom de tot el que no hem donat i de tot el que no hem rebut.
Uns pensaments esperançadors i fantàstics, utilitzant les metàfores de les flors.
Tota una reflexió.
Un petó ple de floretes camperoles!

...vegada, paraules més exactes; cada vegada, versos més coloristes; cada vegada, imatges més joganeres; cada vegada...més!