Cercador


Llista categories

Un poètic i un mini.

Un relat de: rnbonet
*SENSE TEMPS (RPV 229 “El rai de la Medusa”)
Engabiarem desitjos sense temps.
Sense temps ens trobarà la nit, la mar, l’oratge,
davant d’una abraçada sense temps.
Amb poc de temps, fabricarem enigmàtics
misteris i desitjos. Sense temps de complir-los.
I sense temps inventarem somnis
per omplir silencis de pors i angúnies
tot esperant l’albada.
Per no tenir ni temps, mirarem el devenir
amb un somriure amarg
abans del mutis ansiós del temps que arriba.
Ni temps tindrem per un pensament esperançat.
Sense cap temps cap el teló final:
només aquell que ens concedeix la Parca.

*REGAL (Minirepte 96 “Paraigua”)
El dia que vaig fer quinze anys em regalaren un paraigua. Horrorós: era d’un color verd obscur, amb redolins negres. Ho recorde molt bé per dues coses: no mai m’han agradat els paraigües -en cas de pluja, sempre he tingut preferència pels impermeables- i sempre li he tingut fòbia al verdós fosc, sobretot si anava adornat amb taques negres. M’imaginava la representació d’un bosc espès sense cap llum i farcit d’escarabats voladors.
Com podeu suposar, el vaig deixar al fons d’un armari que només utilitzàvem per les andròmines. I allà restà, oblidat, anys i anys. Fins que un dia de pluja, no sé exactament el perquè, el vaig recuperar de l’anònima i claustrofòbica vida per fer-ne ús. Vaig eixir al carrer i vaig intentar obrir-lo per aixoplugar-me. Ell, cabut, s’hi va negar. Cap dels meus intents per desplegar-lo tingué èxit. Cabrejat, li’l vaig oferir a una velleta que estava mullant-se.
- Bona senyora, tinga!
Sense cap forçada, el va obrir a la primera. Ho vaig considerar una venjança personal del paraigua.

Comentaris

Afegir comentari
  • Posat al Forum !!![Ofensiu]
    Annalls | 14-08-2014

    Holka guapo, quina ilu que vinguis a fotre'm bronca...
    Escolta aniras al dinar aquell que feu els relataires a l'Éscala? M'agradaria que algú m'hi convides !!!

    Haikus

    Mestre les meves orelles tenen problemes amb les sil.labes fortes, ma filla em va dir que IN:FI:NIT era Fi i a ES- GUARD em prenc la llicencia del iat.

    Se que són 5-7-5 i la tanka 5-7-5 més 7-7 temes relacionats en principi amb la natura tot i que aquí ho fem amb tot, i també que a Orient cada frase era per si un a estrofa de l'historia , en fi que a Oxccident hem agafat més la forma que el fons. He començat per ells per més endavant començar a posar també rima i anar fent i aprenent...
    Et deia que fins apendre català als 50 no vaig entendre perquè servien els accents, le meva oïda no captava la diferència per tal intenó assegurar-me preguntant a algú altre ara si em falla.... caxi pum digue-mes-les si tens temps les equivocades,, i veure que fé, justament el primer "haiku"´s el que m'agrada de veritat... el vaig publicar al face que era és farcit de poetes preguntat si era correcta i a banda de m'agrada, una persona va dir que sí...

    Petons i gràcies

    Vina i ajudam amb les teves critiques pofi...

  • salut[Ofensiu]
    matràfola | 10-06-2014 | Valoració: 10

    L'he llegit i l'he tornat a llegir, però se m'ha acabat el temps per comentar, heheh.
    De veritat, magnífic, és un poema per analitzar-lo detingudament, paraula a paraula. Resulta curiós emprar temps en un poema d'aquestes dimensions!
    Salut i una abraçada

  • >Excelent per tots dos escrits,[Ofensiu]
    Annalls | 15-05-2014 | Valoració: 10

    Em toca més el primer, fins i tot le rellegit en veu baixa dos cops, però el paraigues no esta gens malament eh gens!!!
    Comentari curt ,sense temps, però sentit.

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356905 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >