Un poema

Un relat de: srta_squitx
I et buscaré
més enllà dels núvols d`aquest cel atapeït.
De matinada em submergiré dins del somni clarobscur
on, de puntetes i sense fer fressa,
recorreré cadascun dels fils
d`aquesta enorme teranyina.
I deixaré,
rere cada meu pas, engrunetes d`esperança
per reprendre així la marxa, sabent-me resguardada
si pel camí em perdo i em pregunto què hi faig aquí,
entremig d`aquest garbuix de camins, prims, minses,
fràgils com una gota de rosada que tremola astorada
sobre la fulla d`un arbre, pensant en com serà el caure.
I si caic
que la rebufada d`una ventada se m`endugui
més enllà del clarobscur de la meva consciència
on podré fixar la mirada i resseguir els contorns,
aparentment incoherents, de cada camí recorregut,
de cada tram marcat amb l`empremta
de la meva marxa inconsistent i vacil•lant,
insegura en el seu caminar però ferma en el seu dubtar i,
malgrat tot, segura de voler continuar.
I si tu ets l`aranya,
i si jo sóc l`insecte que, empresonat, és a punt de ser devorat,
et miraré als ulls sense recança i et diré,
sense gens d`hostilitat vers la teva condició aràcnida,
que tot el bé que jo he vist i cregut de tu sé que segueix estant.
I molt al meu pesar
sé que hauré de marxar,
alliberant-me d`aquests fils enganxifosos
mentre que amb la mirada fixa seguiré observant
aquesta teva condició infranquejable,
espiant-te d`amagat,
guaitant com files fils de teranyina al teu voltant,
tan minses, tan fràgils i alhora,
tan difícils d`esfilagarsar.

Comentaris

  • un petit aclariment[Ofensiu]
    srta_squitx | 03-07-2015

    Gràcies pel comentari Unicorn, però no, l aranya no m`atrapa jo m`hi apropo i me`n vaig voluntàriament (metafòricament clar!!)

    Quan escric tinc molt present que jo sé perfectament què és el que em fa escriure i alhora sé que cadascú, quan llegim el text d`un altre, podem llegir un significat diferent del qui l`escriu. I està bé així, aixo m`agrada, però en aquest poema no m`agrada pensar que es percebi aquesta aranya metafòrica com a ésser maligne, no ho és, que va, una aranya és un insecte que fa el que fa perquè el seu instint li ho demana per sobreviure, no és ni bo ni dolent, simplement és i s`ha d`acceptar. Aquesta és la ideia que tenia a la ment a l`hora d`escriure aquest poema.

    Salut!!

  • Està bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-07-2015 | Valoració: 9

    M'agrada el teu poema, com tractes a l'aranya que astuta tracta d'atrapar-te com a mosca i després quan et solta tu la mires a distància, segura de tu mateixa.

    Una interessant reflexió sobre ser presoner o ser lliure.

    Salut.

  • Teranyina amorosa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2015 | Valoració: 10

    I quan la teranyina amorosa ens envolta tant que no ens n'adonem i som víctimes de l'aranya de potes peludes, mau! Aquest intens i sentit poema em fa sentir les pessigolles o la pell de gallina d'una relació, que ens pensàvem que seria amorosa i potser ja no ho és. M'ha agradat molt la bellesa del poema i la consciència de tot plegat. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-06-2015 | Valoració: 10

    M'agrda
    Et llegire
    Montse

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

42 Relats

42 Comentaris

13988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.