Cercador
Un poema que no has vist mai caminar
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
un poema que no has vist mai caminar...
poema que s'alça
com ho fa l'ocell volant amunt,
oceànicament nedant pel mar, capbussant-se,
estenent les seves ales invisibles quan cal,
dibuixant paisatges de colors inventats, surrealistes
poema que es presenta
sense necessitat de presumir,
coreogràficament perfecte sense adonar-se'n, humil,
i que no ha volgut mai caminar com els altres,
i que no ha sentit mai la pressió com els altres -si és que els altres han sentit mai la pressió... potser ni tan sols es preocupen per això, potser tampoc saben el què és la pressió... o potser ho saben i no en fan gens de cas, qui sap!!-
un poema que no has vist mai caminar :
poema que s'alça i es presenta
com ho fa l'ocell, sense necessitat de presumir,
com ho fa el mar, capbussant-se oceànicament
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872155 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.