Un poema de dos (en dos)

Un relat de: tardors

Avui ens hem vist
entre la gent.

Cabells curts,
com espigues de blat segat.

Mirada juganera,
càlida com l'estiu.

Somriure ample,
disposat a somniar.

Samarreta ajustada,
veig dos móns inexplorats.

Texans gastats,
còmode manera de caminar.

Avui m'has mirat,
entre la gent.

I he volgut construir
un pont transoceànic

per poder viatjar
del mar dels meus dubtes

fins a l'oceà
dels teus ulls.

Si no pot ser,
llogaré una barqueta.

Avui ens hem trobat
al meu carrer.

Dolça sensació
de saber el teu nom.

I Intentant escriure
un poema de tu i jo

me n'adono que al final
té una mica de la forma

d'un senzill i humil poema
d'amor entre tu i jo.



Comentaris

  • El títol pilla[Ofensiu]
    angie | 20-07-2006

    Aquests versos aparellats amb imatges bones i dolces, té un llenguatge senzill, fresc i fa olor de juventut...
    Per a mi els millors són els descriptius, doncs amaguen molt més que el que diuen :

    " Samarreta ajustada,
    veig dos móns inexplorats.

    Texans gastats,
    còmode manera de caminar."

    Et segueixo llegint...Crec que no ho havia fet fins ara.

    angie

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/