Un poema d'amor

Com que trobava a faltar els teus mots, he vingut a passejar pel teu espai: espero no destorbar-te ni resultar inoportuna... si és així, digues-m'ho.

Gràcies a això, he trobat aquest preciós poema d'amor, que floreix en aquest dia de primavera per mèrits propis,.
Està dotat, sens dubte, d'una llum interior i de calidesa: potser la lluna i les estrelles li donen fulgor, mentre el sol de dins l'escalfa.

Ha estat un plaer tornar a llegir-te.

T'envio una abraçada voladora cap a tu,
Unaquimera

I els ocells no aixecaran el vol, però...què farem després? El teu poema d'amor és bell i ferm...però...sempre hi ha un "però" li manca extensió...li manca, al meu entendre...més durada, potser és perquè m'havia extasiat un xic massa llegint-lo.
De totes formes...m'ha encantat!
Dana

És molt maco, és un amor certer i profund el que descrius. Et seguiré llegint. Gràcies.

Un salut d'ullsblaus1

Trobo els teus versos nèts i clars. Estimes amb el cor i amb les paraules. Felicitats!

Bonic poema d'amor gramatical, amb sensibilitat i tendresa, optimisme vital!

i romandrem astorats contemplant l'abast de la bellesa encerclada dins els mots dels poetes que s'escriuen a poc a poc i amb una delicada precisió.


(no poso valoracions, no vull la ira de ningú)

:)

hi ha una cosa per tu :)

que tendre!
He gaudit molt, com sempre, amb els teus relats i sentiments, gracies per compartir-ho.
Petonets, i molt bon diumenge maco.