Un plec de fulls

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Un plec de fulls, ben cosits i enganxats, m’explicaven històries, em traslladaven a llocs i a paisatges desconeguts i m’acostaven uns personatges que em parlaven molt fluixet, a cau d’orella, i es quedaven a viure amb mi.
Així, a poc a poc, mentre m’anava fent gran, m’anava endinsant per un camí fascinant i fantasiós. M’anava fent amiga inseparable de les lletres. Unes amigues que sempre m’acompanyaven i que, fidels, avui encara tinc al meu costat. Cada dia més a prop com més el temps avança.
Ara, en un plec de fulls en blanc, hi explico jo les històries, hi pinto els indrets que jo conec, hi dibuixo els rostres d’uns éssers que emergeixen de la meva imaginació...
Un plec de fulls: un llibre!
Un llibre. Aquest amic pacient que ens espera en la prestatgeria o en qualsevol racó. Que ens segueix en els viatges, dins d’una maleta gastada. Que ens vetlla el son, damunt la tauleta de nit...
Un plec de fulls: el llibre!
El llibre. El que durant hores i hores i hores reposa entre les nostres mans. El que ens regala milers i milers de paraules, que, travessant els ulls, ens arriben al cor i s’amaguen entre els plecs de la memòria. I el que, amb el frec del seu paper, llisca com una carícia suau entre els nostres dits.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer