Un peu enrere (V)

Un relat de: salroig

Al padrí d'en Bernat l'anomenaven l'amo en Bernat, a la padrina madò Antonina com a la mare d'ell. El padrí Bernat era alt, sec, amb les mans un poc deformades pel pas dels anys (ara li diuen artritis) i caminava un poc ajupit per la mateixa raó. De més jove havia fet de cambrer a una casa Gran, la padrina feia de cuinera, i el seu port sempre va ser ben plantat i educat amb tothom. Quan no pogué fer feina de cambrer (en Bernat no va destriar mai el perquè) feia de jardiner als xalets que els homes que vivien lluny del barri havien posat a les seves amistançades (n'eren molts) i, si en Bernat s'adonava per on parava, es posava les cames damunt el coll per anar a ajudar-lo. El padrí Bernat li deia que el torbava però els ulls l'espirejaven de content que es posava. El padrí li va ensenyar a canviar el reg dels solcs, fer les llobades dels arbres, destriar la mala herba i estimar la terra. També el va ensenyar a estimar-lo i ser estimat per ell.

Els dimarts després d'haver sopat en Bernat agafava portal i cap a cercar el padrí. Feien lluita lliure al "Coliseo Balear", la plaça de toros, i no convenia perdre-la per poder aprendre les claus que els lluitadors es feien. Si per un perquè en Bernat trobava el padrí ajagut ja era partit a aixecar-lo de pressa. No es pot descriure el posat del padrí, els claus li treien fum. Remugant, remugant s'anava vestint i cap a la plaça que hi manca gent, la padrina s'esbutzava de riure (en Bernat no en sap el motiu, era una cosa seriosa!). En Miquel i en Joan hi anaven amb son pare i també aprenien les claus.

Els diumenges devers les quatre del capvespre tots quatre ja eren al carrer per poder obrir les portes dels cotxes que els xòfers i acompanyants havien duit per anar als toros. Les propines servien per comprar coets, gelats, anar al cine i un caramull de coses importants. En Bernat, s'acostava a corre-cuita a la plaça de toros, on esperava el padrí per veure l'espectacle plegats (no se sap qui acompanyava qui). Al padrí li agradaven el Litri, el Viti, en Paco Camino, en Pericàs (aquest era nostre i amic del padrí), en Camacho (ell li deia Machaco), n'Ordóñez i molts més. Amb el temps a en Bernat també li agradaven els mateixos toreros que al padrí. L'únic emperò era que a la sortida no tenia temps d'anar a obrir les portes dels cotxes (adéu propina).

El padrí Bernat tenia més nets i netes, però només l'acompanyava en Bernat. També l'ajudava a la seva feina (sols l'estiu). Li travava els botons de la bragueta, si el veia pel carrer portes obertes, perquè les seves mans no podien agafar bé tot el que volien. Aturava els seus jocs per anar a saludar-lo i li feia tota mena de disbarats tan sols per alegrar-lo o fer-lo desbarrar (per a ell era el mateix). En Bernat un dia va veure el seu padrí dins un bagul negre, no hi cabia d'alt que era, i no va poder gaudir-ne més. Des d'aquell dia, quan en Bernat sap que mor qualcú bo prega perquè l'encomani al seu padrí.


Comentaris

  • tenia pendent[Ofensiu]
    peres | 20-07-2006 | Valoració: 10

    de fa mesos llegir els sis capítols d'aquest relat que supòs inacabat, "Un peu enrere". Ja els he llegits tots, finalment, però us faig el comentari aquí perquè sempre em fa angúnia trobar bons relats sense comentaris.

    No he esbrinat el significat d'aquesta expressió: "...es posava les cames damunt el coll". Imagin que vol dir que corria cames ajudeu-me, com diem per altres verals. M'ha entusiasmat anar trobant expressions i dites populars que no coneixia o que feia temps que no sentia. N'hi ha que les he hagut de mirar al diccionari; d'altres he conclòs que s'explicaven soles, eren prou entenedores, encara que no les conegués.

    M'agrada molt la vostra manera senzilla i planera d'escriure. I m'agrada molt la temàtica, aquests records de com era aquest país, ai, fa temps. (Dic "ai" perquè feia plorar i també pel temps que ha passat.)

    Tornaré... si publiqueu més relats en prosa (la poesia no l'entenc gaire, mea culpa).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: