Un petó cap el cel

fets tan dolorosos com aquest ja han ocorregut, ens queda per sempre més un sentiment de tristesa i d´impotència. Les nostres paraules d´amor són l´únic consol
que podem oferir. Felicitats pel poema!

Una abraçada

Pilar

un fet inaudit, que no hauria d'haver passat, si tot funcionés com cal. Un poema molt trist. Et felicito.

Gràcies pel teu comentari, una abraçada,

Xantalam

els nens morts a Sant Boi per les ventades. Mai res no torna a ser igual després d'una absència.

Ha estat un plaer molt gran poder abraçar-te i conèixe't en persona a la presentació de "Iskander",
i saber que som del mateix poble, m'ha fet molt feliç.
Ja trobarem algun moment per trobar-nos!

Petons!!

gypsy

un petó cap al cel,
de segur que arriba als cors dels infants,
i malgrat el silenci i la buidor,
el cel ho tornara amb records i somriures de vida.
Avet

es com m'he quedat llegint aquest poema escrit des de els sentiments de dolor i que penetra directament al cor .

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

són sentides, però quan lamentablement afecten als menus, ens sacseja d'una manera especial. Com bé dius, sentim la necessitat de protegir-los, d'allunyar-los d'aquell indret perillós, i sobre tot sentim l'esglai d'aquells pares tocats per la desgràcia. És commovedor i sentit el teu poema.
Una abraçada

que tot i tocar un tema d'actualitat, no has fet servir paraules de mocador fàcil, un començament i un final dignes d'una poesia alta en estil.

Una abraçada ESTEL.

Ferran

M'enamora el títol. Em fa volar molts sentiments.
A vegades, com tu expliques, demanes que un silenci parli.

,

per a les famílies que han quedat destrossades per la tragèdia.
Una abraçada d'una veïna de Sant Boi.
Nonna_Carme

Una manera molt bella de retre homenatge a un succés tan trist.
Escrit amb la gran sensibilitat que et caracteritza.

Una forta abraçada

Molt directe i molt emotiu. Quan penso en els pares i germans, vaja.

Ara m'has fet saltar una llàgrima. Saps? Sóc de Sant Boi, i coneixia als nens que van perdre la vida aquell fatídic dia.

Gràcies per fer-los recordar. I gràcies també pel teu comentari.

Sense paraules , sortit directement del cor .
Gràcies !

No jan paraules per expresar el dolor q es sent al pedre a una persona estimada, pero aquest dolor es mes punyent, per que van ser cuatre angels els que van "volar", inocents, vitals, plens de vida. Anims als pares i a la resta de gent que els envolta. Un petó

precios i cruel com la vida.
Pero sobretot m'encanta el titol..crec que diu molt mes del que molts podrien entendre mai.
:)

Una situació tràgica sempre fa patir a tota la població, tant als afectats directament com als que són propers, com a la resta, per raons d'empatia humana.

Tu has reflectit perfectament aquesta realitat en el teu poema: Per un costat, la impotència davant una força salvatge que ningú pot controlar... Per un altre, el dolor, la pena: qualsevol pèrdua genera sofriment, però quan les víctimes són infants, sembla més fonda la pena.

Les criatures són sempre els més febles en qualsevol circumstància de risc, de malaltia, d'abús, d'infàmia, d'injustícia, de desprotecció... són tan innocents i vulnerables!

T'envio una abraçada en silenci,
Unaquimera

El sentiment per la desgràcia aliena, a les persones d'ànima oberta, ens fa més mal que als que viuen, ho lamentan, però a l'endemà ja estan pendents d'altres coses. La vida és així.