Un petit món

Un relat de: MONIKA


UN PETIT MON

No se com hi arribo, pero quan hi soc no vull marxar.
Es aqui, on el meu tros de pa no es la teva fam.
Es aqui, on els meus fills no maljuguen am la seva sang.
Es aqui, on no hi han ni deus ni dimonis, que em diguin en que haig de creure.
Es aqui, on el fred mai arriba a glassar el meu cor.
Es aqui, on la terra es meva... no la tinc de prestat.
Es aqui, on dir... "que tens? que necesites?" no vol dir... "millor parlem dema que avui faig tard"
Es aqui, on uns llavis, besen calor, sense tenir que pagar...
Es aqui, on uns braços, tal com si foren llençols embolcallen un cos que cansat, busca dormir en un llit on la sinceritat no sigui pecat.
Es aqui, on les caricies recorren camins, avesats a deixar histories d´amors no condicionats.
El meu petit mon, extrany i solitari, pero alhora ple de llums i de colors, d´on sovint, no vull sortir...



Comentaris

  • un petit món[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 29-02-2008

    els somnis s'acaben fent realitat
    sinó ja no en podriem dir somnis.

    :)

    el món que tu tens...
    és ple de colors
    petit, contnet..