un petit i dispensable ésser

...tan propera i tan llunyana a la vegada, aquesta mirada profunda que posa quan es mira el món, aquest món que tan desconeix.. una mirada.. que la mostra segura, però insegura ala vegada, una mirada que la mostra astuta però també innocent, una mirada que enganya, que mostra coses contraposades, que es fa difícil d'expressar, una mirada que penetra, que es fa inoblidable, que et mira directe als ulls, i que fa que no puguis deixar de mirar, que fa que no vulguis parpellejar per por de que quan tornis a obrir els ulls ja no hi sigui.. per por de perdre't algun gest, alguna cosa important, que fa que vulguis seguir observant, observant com aquesta mirada també observa.. observa alguna cosa que la preocupa.. que la fa pensar, observa el seu voltant, es mira el món que l'envolta i la fa pensar, la fa patir, la fa odiar.. però també la fa somriure i estimar.. estimar aquest món incomprensible, incomprensible com ella mateixa i la quantitat de sensacions i sentiments diferents que pot arribar a sentir, per separat o conjuntament.. si, es que es queixa de per què el mon li fa això? per què li amaga els seus secrets i li ho posa tant difícil tot? però s'adona de que no només és el món el que desconeix.. en el fons es desconeix a si mateixa, es fa moltes preguntes, ara no del mon en el que es troba, sinó que ara d'ella mateixa.. de.. què és el que vol? què és el que sent? què és el que fa i per què? qui és? qui és en realitat? preguntes sense resposta., que la fan dubtar en si fa o no el correcte.. si segueix o no el camí que ha de seguir.. si fa b o no d mirar-s'ho tot des d'aquest punt d vista amb que s'ho mira tot.. si es bo o no sentar-se en un racó on un es sent insignificant per un món tan immens, sentar-se a plorar sense que ningú se n'adoni, sense que ningú trenqui el sigle, el sigle de la vida.. aquesta és la clau.. un immens sigle que fa que el mon rutlli, que fa que tot vagi com ha d'anar, però que sovint un petit i dispensable ésser faci de les seves i no es senti amb forces de seguir aquest ritme tant alt que ens porta la vida.. pro els demés han de seguir amb el sigle, sense aturar-se per algú dèbil, dèbil? sí, dèbil, dèbil i immadur, no s'ha de voler saber-ho tot.. és impossible saber-ho tot, i això et pot fer sentir insegur, però s'ha de seguir endavant, seguir el camí fosc d la vida amb la poca llum que tens, que cada vegada anirà sent més gran a mesura que avanci el camí, més llum aniràs obtenint amb l'experiència.. fins a tenir un preciós camí clar, amb molta claror, sense secrets, aquest moment arribarà, i això la fa seguir endavant i obtenir forces per avançar per la fosca vida i poder arribar a la felicitat..

això és la mirada d'aquesta noia misteriosa, que et fa encuriosir i admirar, admirar lo innocent que és, però lo madura que es va fent mica amb mica amb els seus propis pensaments, una nena petita que creix a mitjà que va descobrint petites coses, que sempre han estat a dintre seu, però que el valor no és tenir-les, ja que tothom les tenim, el valor és trobar-les com fa ella, saber-les treure a l'exterior per tenir més coneixements per enfrontar-te a la dura però també bonica.. vida