Un petit escrit per un gran record

I aquí em trobo, amb una única font de llum, pensant, recordant.... Ben aprop et vaig tenir. Quasi trobava la teva fragància com una droga inevitable. Et buscava, et trobava, però a la vegada ignorava que et perdia. Què passava? Qui ho sap, potser l'olor a natura ens trastocava i ens deixava sense paraula, muts completament.

Escric, però amb la tinta no en tinc suficient. Somio, recordo i rescato pensaments però tot em porta al mateix,
ET VAIG PERDRE
Potser va ser la falta d'entesa, potser la timidesa, però fos el que fos me'n penedeixo.

Tu, volies passar-ho bé i pensar tant sols amb l'estiu. En un principi erets callada, respectuosa i inclòs amb ànims d'emprendre una petita aventura, però tot va canviar, vas descobrir la veritat de la vida i et va agradar més que el joc d'amor sense començament ni fi.

Jo, preferia esperar, i no em vaig adonar de que el temps se'n va i tant sols et deixa amb el record. La meva escassa experiència compaginada amb la il·lusió em van trair.

I ara confio en que mantinguis onsevulla del teu cor els dies curts i calorosos que intentàrem passar junts. Només vull que sàpigues que allà on vagis tinguis present que hi ha algú que et desitja el millor en la teva vida i que aquest algú sempre et recordarà.