Un petit comentari a "El pes fals", de Joseph Roth.

Un relat de: David Gómez Simó

Quan ens plantegem d'escriure una novel·la o un conte el primer que cerquem és una idea que ens sembli prou brillant i original. Erròniament, creiem ser els primers en tenir-la oblidant que, des dels grecs, tots els plantejaments estan fets, i, des de Shakespeare, totes les passions humanes explicades.

Però sinó podem contar amb ser originals, quin recurs ens queda per atrapar al lector ?. Ser conscients del que escrivim fins l'últim paràgraf. O, millor dit, en cada paràgraf. Posaré un exemple:

La dona arribà. L'escala per la qual havia baixat era a un costat del taulell. Es va obrir pas a través del bulliciós formigueig dels desertors. O més ben dit, el camí s'obrí pròpiament tot sol. A l'altre extrem del local, al costat de la finestra, enfront de l'escala, hi seia l'inspector Eibenschütz. Quan la dona estava a dalt de tot de l'escala ja la va veure. I de seguida va saber que aniria cap a ell. Mai no l'havia vista. I ja des del primer cop d'ull, quan l'avia vista al graó més alt de l'escala, sentí una sequedat a la gola tal que aferrà el got d'hidromel i el buidà d'un sol glop. Passaren uns quants minuts abans no arribà la dona a la seva taula. Els desertors borratxos s'anaven apartant al seu pas lleu. Prima, esvelta, gràcil, amb un delicat xal blanc a les espatlles, que subjectava com si tingués molt de fred i aquell xal pogués escalfar-la, avançà segura remenat els malucs i tibada d'espatlles. Els seus passos eren ferms i gràcils. Per un moment se sentí el lleu clac-clac dels seus talons alts, mentre els homes bulliciosos emmudien i contemplaven la dona. La seva mirada s'havia dirigit de seguida, des del graó més alt, cap a l'inspector Eibenschütz, com si els ulls precedissin els peus.

Aquest paràgraf forma part de la novel·la El pes fals de Joseph Roth, i suposa l'aparició en escena d'Euphemia Nikitsch, que serà amant i motiu de perdició del protagonista.

En molt poques línies l'autor ens fa saber la fascinació que provoca en el seu entorn, en els homes de la taverna. Homes que ens revela desertors i, per tant, sense companya a qui recorre. I en l'inspector, que podem suposar en una situació totalment diferent a la d'ells. També, ens explica les emocions d'en Eibenschütz, el protagonista, però ho fa a partir de les reaccions: la sequedat de gola, el buidar el got, les mirades…

Sobretot és el joc de mirades el que més destaca del paràgraf i el que ens dona la pauta dels interessos dels dos protagonistes.

Com si seguíssim el moviment d'una camera (no oblidem que el llibre va ser escrit l'any 1937, per tant és poc probable que l'autor ho fes amb intencions cinematogràfiques) comencem amb la mirada d'Eibenschütz, que es desplaça de baix a dalt de tot de l'escala. La segueix per la sala i observa les reaccions que provoca en uns i altres, fins que, al arribà a taula, tanquem els cercle i ens porta de nou a l'inici, a dalt de l'escala, però aquesta vegada en els ulls d'ella.

En Roth, utilitza les repeticions i les minucioses descripcions, perquè acompanyem a la dona n el seu caminar. Perquè sentim el contoneig de les caderes en el contoneig de les paraules. I, perquè tinguem molt clar, com és la protagonista i quina capacitat de seducció té.

Amb tot això, l'autor no ens explica res de nou al llarg de la novel·la: parla d'infidelitats i amors impossibles, una tragèdia prou coneguda. Però ell la fa única amb la seva manera de narrar-la, li dona intensitat i és permet el luxe de fer-la breu. No li cal res més per encisar al lector.

Comentaris

  • Tens molta raó[Ofensiu]
    brideshead | 07-02-2006

    fent aquesta reflexió...

    "...Erròniament, creiem ser els primers en tenir-la oblidant que, des dels grecs, tots els plantejaments estan fets, i, des de Shakespeare, totes les passions humanes explicades..."

    Però considero un privilegi descobrir un petit comentari com el teu, que fa un "plantejament" personal i em brinda una "explicació" subjectiva del fil argumental d'un llibre que..... saps? crec que m'has convençut per comprar-lo i llegir-lo. La teva recomanació segur que és bona, venint dels teus coneixements literaris, amplis i ben avalats.

    I afegiré que la teva crònica m'ha fet pensar que seria una bona idea portar aquest "Pes fals" al cinema. Ho expliques molt bé, i crec que això de les mirades, els detalls minuciosament explicats, els moviments insinuants guanyarien profunditat amb imatges.

    Bé, Sr. Gómez Simó, tot un plaer llegir-te... de nou!

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares