Un pensament fugaç

Un relat de: Noia Targarina


Recordo un pensament,
Que sentia tan fugaç,
Que venia a la ment,
Encara que jo no volia,
Encara que insistia,
Aquest pensament era perquè sempre era feliç,
Què és la felicitat,
Quan et sents feliç,
És perquè no et falta res,
I ningú era sempre la resposta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: