Un pensament de nadal

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Quan s’acostaven els dies de Nadal ja ho veia a venir: seria com sempre però diferent. Aquest any no hi seria la mare, que havia mort feia poc, i els nens veuria encara més “clarament” ja son grans, sempre més grans que el Nadal anterior… però aquest any encara més: Ho veia en tants detalls emocionants i inadvertits per a tothom! A més, enguany finalment acabaven tants anys de festivals de Nadal, concerts… “encadenant” els festivals i festes d’un nen darrera els d’un altre. Tres fills… havien estat mes de 15 anys!
Els records omplen el cor i ens donen vida, ningú no ens els pot prendre. Però tancar etapes fa mal, pot ser molt dolorós…. Perque la vida no ens és indiferent, la vida s’ha de viure amb passió, no val la pena viure-la d’una altre manera.
Així, no ens hem de confondre: no són els records els que fan mal, sinó les etapes que anem tancant. Els records que contenen, al contrari, son una de les poques coses que poden calmar aquest dolor. Un record sempre es un tresor que guardem al cor, i fins i tot quan ja no els sabem veure ens segueixen marcant. Els nostres records, vulguem o no, ens fan ser com som.
Cert, també hi ha nous horitzons, però només els podem viure des d’on som: enmig del camí, amb tot el que ja portem caminat i els peus a terra, potser cansats i plens de pols, i amb el cap ben alt. Els nous horitzons ens fan créixer cada dia si són sincers, i si no intentem que endolceixin records o ens ajudin a oblidar. Saber això és un signe de fortalesa. Perque la fortalesa és també un repte sempre obert, i pot no tenir res a veure amb ser forts , sinó amb saber mirar l’horitzó amb nous ulls… i també de saber mirar el passat. La fortalesa és la propietat de mirar la vida, malgrat tot, amb aquesta mirada nova que falta a cada instant. Els ulls nous fan falta per contemplar el camí que caminem, l’horitzó vers el que volem avançar… i les petjades que ja hem deixat enrere. Sí, el Nadal sempre és igual però diferent… i aquest també ho va ser.

Comentaris

  • Moltes coses[Ofensiu]
    iong txon | 17-03-2018

    M'hi he perdut una mica... Però també s'hi pot trobar algun punt de vista i alguna sensació interessant

  • Realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-01-2018 | Valoració: 10

    El fet de viure el Nadal o l'etapa que sigui de l'any, amb els problemes que comporta la vida, amb els canvis que es van produint, bons o dolents, tot això és realisme i s'ha de viure amb fortalesa. M'ha agradat molt. Una forta abraçada.

    -Aleix

  • No entra a concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ni en extensió ni en temàtica.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

6 Relats

19 Comentaris

1465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà). "Instint de vida" (Pagès Editors) actualment em sembla el menys dolent que he escrit, però, és clar, jo no sóc imparcial i potser només es que el que m'agrada més és l'últim que he escrit, o potser és pel meu moment vital, o... no sé! .

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició: jbastef@uoc.edu