Un pany, una clau

Un relat de: iong txon
Diuen que el pany d’una casa
l’ha d’obrir una sola clau
jo en tenia una vintena
repartides pel veïnat
vaig donar-li la primera
a un milhomes lladregot
no en sabia tenir cura
només ho trencava tot

Ara la porta és oberta
sense pany ni forrellat
quan fa vent hi ha corrents d’aire
quan plou tot és humitat
hi nien les orenetes
hi fan cau animalons
a tothom fa por entrar-hi
casalot esbatanat

Comentaris

  • M'oblidava…[Ofensiu]
    iong txon | 26-02-2017

    RPV 240 "Cases abandonades", proposat per Anaïs

  • La imatge del repte al fòrum (RPV 240)[Ofensiu]
    iong txon | 26-02-2017


  • M'encanta¡ [Ofensiu]
    Fatima Zh | 15-01-2014 | Valoració: 8

    Es una meravella¡ felicitats, el sentit metaforic, la musicalitat...

  • Això és el que penso...[Ofensiu]
    magalo | 28-08-2013

    M'agrada el teu poema. La seva musicalitat i aquesta idea on la clau és la protagonista. Felicitats!

  • Fent coneixences[Ofensiu]
    Violant Barquet | 26-03-2013

    Gràcies per aquest comentari tan encoratjador. Encara no et coneixia, m’agrada molt el teu pseudònim. Gràcies també per l’observació sobre “milions d’anys”, tot i que el relat se situa en el futur, potser “milers” d’anys seria menys arriscat. Aquest conte, sé que és lent i feixuc, però l’he reflexionat molt i li tinc una certa estima. Hi ha noms d’aus i d’arbres totalment inventats, perquè en el futur s’han generat noves espècies, com “les diminutes tues, els elegants espítols i les florescents quinees”.
    M’he apropat a la teva poesia. Sempre penso que la poesia és tan lliure i personal, que només la comprèn el mateix poeta. “Un pany, una clau” m’ha fet pensar en el nostre interior més íntim, el cor, allà on nien els sentiments. La persona amada és l’única que en té la clau, i tot és ordre i harmonia. Quan el cor s’esbatana massa, ja se sap… les comunes hippies van acabar molt malament pel que fa a l’amor lliure. Torna a ser una interpretació molt personal, però és el que m’ha suggerit. I es podria extrapolar a altres camps. És una poesia que estimula a imaginar, i això és fantàstic.
    Un plaer,
    PR

  • L'havia llegit...[Ofensiu]
    Annalls | 09-02-2013

    ....sense comentar-lo. Es curiós, em fa pensar en una amiga , quan erem més joves i confiades, no tancàvem tan les portes...i es va trobar amb una mica de tot,ara quan vas a casa seva has de tocar el timbre. Tan de bo no fos així...

  • Era d'esperar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2013

    que , amb tantes claus repartides , la teva casa acabés sent un" casalot esbatanat". Com a màxim , dues : una teva i l'altre del teu amor.
    Bon poema , iong txon !
    Una abraçada i bon dissabte :

  • Salutació[Ofensiu]
    Oke | 26-01-2013

    Salut, Iong Txon,

    Agraeixo les teves paraules. Ja saps que això d'escriure -i de viure- sovint va acompanyat d'alts i baixos. Si el temps i les paraules amables t'arriben quan ets dalt, segueixes volant; si hi ensopegues de baixada, ajuden a remuntar. Gràcies, doncs. Tota una declaració la teva bio. Veig que sou un veterà de l'aparador i que toqueu, i bé, la poesia i la prosa. Enhorabona.

    El teu "Un pany, una clau" m'ha fet pensar en un conte en vers, senzill, d'aquells d'abans d'anar a dormir, rumiar i concloure.. senzillament bo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

102 Relats

230 Comentaris

58304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".