Un panteó amb vistes

Un relat de: Jordi Remolins

Quan finalment va aconseguir obrir la tapa del taüt, el cadàver del president del holding immobiliari va adonar-se del seu error en no haver triat una làpida transparent, si realment volia gaudir de la impresionant vista que tenia del mar i els penyasegats des del cementiri. L'elevat preu que havia pagat per aquell panteó van animar-lo a obrir-hi laboriosament un forat ajudant-se de la civella del cinturó. El somriure que es va dibuixar als seus llavis després d'aconseguir veure la trencadissa de les ones contra les roques a través del petit orifici, va esdevenir encara més gèlid quan al cap d'unes setmanes els especuladors funeraris van aixecar un nou rengle de nínxols, precisament davant de la seva eterna panoràmica.

Comentaris

  • Berenice | 03-01-2006

    m'agrada perquè encara que si ho penso racionalment no seria aquest el sentiment que em desperten els teus relats, en acabar de llegir-los has creat un sentiment dins meu sense poder triar-lo jo..... ets un creador de sentiments okupes... està bé.. :P

    en aquest cas és un "que es foti, el cabró aquest"...

    com sempre, qui té peles, amarga als demés.. doncs que aquest s'amargui també.. encara que poca cosa se li pot amargar a un cadàver :P

  • Hola Jordi![Ofensiu]
    ROSASP | 06-12-2005

    He estat donat un bon tomb pels teus darrers relats i m'he quedat enganxada entre el seu àgil surrealisme.
    Se'm fa estrany que puguis copsar l'essència d'aquestes estranyes i originals històries amb una percepció tan peculiar i sobretot amb tant poques paraules.

    Aquesta del panteó la trobo molt bona. Les imatges que vas dibuixant semblen tenir moviment; almenys jo m'he pogut imaginar tota l'escena com si la veiés.
    El missatge de fons és punyent i realista. Pura especulació fins al final...

    Una abraçada i fins aviat!

  • ui m'havia oblidat ...[Ofensiu]
    madamebovary | 26-11-2005

    que per entrar al fòrum som Madame Bovary

    la que t'ha fet el comentari i la teva fidel lectora és na Conxa Forteza

  • mai et coment ...[Ofensiu]
    madamebovary | 26-11-2005

    però quan vull passar una estona divertida pens amb tu ...

    una aferrada

    Conxa

  • Humor fi i negre[Ofensiu]
    Ligeia | 21-11-2005 | Valoració: 9

    Quin humor tan finament negre!
    Fantàstic, m'ha agradat molt. Descriu una sitiació subrealista que a molts ens agradaria que fos real (per això de que alguns s'empassessin la seva medicina...).
    Felicitats pel mini relat!

  • M'has fet riure......[Ofensiu]
    angie | 20-11-2005

    i m'ha encantat.
    Renoi, Remolins, tens un sentit de l'humor..... macabre, jeje.
    L'enhorabona. Et seguiré llegint.
    Angie

  • Ep, Jordi![Ofensiu]
    Màndalf | 18-11-2005 | Valoració: 10

    Em sembla del tot surrealista i esotèric el teu minirelat. Tens un cervell que carbura, nanu, no el desaprofitis i fota-li canya.
    Li està bé a l'especulador, encara que m'estranya que no hagués mirat abans si el terreny del davant era o no edificable,... que aquests de les saben totes.

    Salut i força

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com