Un ocell s'encén

Avui necessito una història. Vinc de fer un dinar amb tota una colla d'amigues i d'amics i l'alcohol del vermut de poble, del vi negre i dels xumets de whisky encara corre pels túnels del meu cos. El moment després, quan m'he quedat jo enfrontat solament amb la meva solitud, m'ha portat al desig que ara mateix no sé descriure d'escoltar una història, d'abraonar-me sense cap mena d'escrúpol ni de temença devers veus anònimes que em puguin explicar coses. Miro al meu voltant i ningú va torrat com jo, ningú fa aquells ulls vermells ni es mou amb la despreocupació de qui no li importen les mirades indiscretes i estranyes dels altres.

Algú em vol explicar un conte?

El d'aquella noia que et trobava llegint un llibre de poemes al costat d'una estufa en un bar al zènit de l'hivern i que se t'acostava per llegir-ne un en veu alta, o aquell de l'avi que s'havia passat la vida observant les persones que xerraven entre elles però que es miraven als ulls amb una fixesa tan profunda que només podia voler significar que volien dir una altra cosa? Explica'm un conte, oblida't de la realitat, oblida't del món quotidià. El món quotidià és indefugible, però la fantasia només existeix dins de la ment de les persones. Qui serà capaç de superar la realitat amb la ficció?

El cel un ocell s'encén, sóc l'únic torrat de la sala i ningú em mira mentre demano al món una cosa tan trascendental com un conte. Sóc irreal, ans malgrat in vino veritas, vino est proditor.