Un nou Prometeu

Un relat de: MME
De tant en tant, obren la motxilla i acaricien la closca de l'ou on em tenen presoner i, quan moc els peus, em fan pessigolles per la part de la membrana que deixa passar una claror esmorteïda. N'estic tip de estar lligat al tub que em dona aliment, vull ser lliure.

Els que fa nou mesos que em transporten avui s'han estat tot el dia ficant sobres en capses de paper que en diuen urnes, mentre jo friso per sortir. Sé que em toca esperar fins que hagin acabat per deixar l'ou. Volen que neixi el 9N, que no sé què vol dir, però m'ha quedat gravat de sentir-ne parlar.

Per fi m'han portat a la sala de parts. Em costa sortir i, encara que veig el camí que em falta per arribar a la gran llum, el cordó no em deixa avançar perquè m'hi he enredat: estic a punt de quedar-me sense forces i em sembla que alguna cosa no va bé en aquest experiment. De cop es fa el silenci, una mà freda m'atrapa i m'arrossega a l'exterior.

El primer que veig és una pantalla on van apareixent coses que no desxifro:

La cria humana genèticament programada n.1 ha deixat el receptacle M1 a les 0 hores i 1 minut del dia 10 de novembre de 2014 en perfectes condicions. Ha estat lliurat als pares P1 que han acceptat mantenir la normes de confidencialitat imposades.

La gola se'm destapa i m'esgarrifo en sentir el meu plor ple de promeses de futur.

Comentaris

  • actualitat[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 26-11-2014

    Un relat que és de màxima actualitat, però potser sera un neixement abortat.

  • Això em sona...[Ofensiu]
    deòmises | 20-11-2014

    Un símil interessant que ens transporta a l'entusiasme viscut el proppassat 9 de novembre. La cria, potser no és humana, sinó estatal, segueix donant guerra inclús després de la data de naixement. Ja veurem si és deixeble de Shelley o una versió millorada d'ell, barreja del parent llunyà hel·lènic.


    d.