Cercador
Un nou món petit
Un relat de: RogerMontblanc98- Compartir:
Havíem arribat a un món…
Aquell món era rodó, dividit en petits territoris de diferents formes i colors; un més marró, l’altre amb més matolls d’aigua clara i blava...
Un món on vivien petits éssers: uns volaven, d’altres travessaven els matolls que dividien el cinc territoris amb vaixells i d’altres viatjaven sobre rodes.
Hi havia llocs de color blanc. Allí l’aigua no s’enfonsava, era forta i freda. Que estrany! Però de cop i volta, amb una passa, arribàvem a un territori on feia tanta calor que no es podia ni respirar.
També tenia uns edificis petits que anomenaven gratacels. Per a nosaltres eren com miralls.
En aquell món es feia fosc. Els nostres llums eren petits estels i els de les formigues fanals. Es feia de dia. A nosaltres el Sol ens escalfava, a les formigues el foc.
Nosaltres érem gegants i veníem d’un planeta normal, amb un clima normal, Granterra, i aquelles formigues es deien persones i vivien a un món gran per ells i petit per a nosaltres, La Terra.
Aquell món era rodó, dividit en petits territoris de diferents formes i colors; un més marró, l’altre amb més matolls d’aigua clara i blava...
Un món on vivien petits éssers: uns volaven, d’altres travessaven els matolls que dividien el cinc territoris amb vaixells i d’altres viatjaven sobre rodes.
Hi havia llocs de color blanc. Allí l’aigua no s’enfonsava, era forta i freda. Que estrany! Però de cop i volta, amb una passa, arribàvem a un territori on feia tanta calor que no es podia ni respirar.
També tenia uns edificis petits que anomenaven gratacels. Per a nosaltres eren com miralls.
En aquell món es feia fosc. Els nostres llums eren petits estels i els de les formigues fanals. Es feia de dia. A nosaltres el Sol ens escalfava, a les formigues el foc.
Nosaltres érem gegants i veníem d’un planeta normal, amb un clima normal, Granterra, i aquelles formigues es deien persones i vivien a un món gran per ells i petit per a nosaltres, La Terra.
Comentaris
-
em recorda una cançó[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 20-12-2013
dels Manel. Si el 98 vol dir que tens quinze anys, diria que el relat està molt bé. Potser una mica minimalista, amb frases concretes i sense donar-hi tombs, però és una història que tot i quedar oberta, explica moltes més coses de les que tu escrius, i d'això es tracta.
Bon relat.
Ferran