UN NOU INQUILÍ

Un relat de: Jacques Fiston
Aquella nit tot estava silenciós a la rància mansió dels vescomtes de la Martingala. Tothom dormia plàcidament quan de sobte es va sentir per tot el casalot un terrible terrabastall.
Cops, crits, udols i esgarips es van escampar per tots els racons de l’enorme residencia.
L’Heribert Martingala el vescomte, es va despertar de cop.
- Què redimonis passa aquí? Què és aquest escàndol? – va exclamar mentre encenia una llàntia – Amb aquest soroll no hi ha qui dormi! Ja veuràs quan arreplegui al responsable d’aquests brams!
Ben decidit va anar cap a les golfes, que és d’on provenia tot aquell esvalot. A poc a poc per no entrebancar-se amb el munt de trastos i rampoines que hi havia escampats pel terra, va entrar a la fosca estança. Al fons en un racó va distingir una sinistra silueta. S’hi va acostar i la va il•luminar amb la llàntia.
- Per les barbes del meu besavi! Qui ets tu? Què hi fas aquí? – Va exclamar dirigint-se a aquell espectre, amb un to que indicava ben clarament que no estava de gaire bon humor.
Al veure al vescomte, l’aparició va deixar de fer soroll.
- Hola! – va exclamar alegrament – Vos deveu ser el vescomte.
- Jo, d’això... si. I tu qui ets?
- Permeteu que em presenti – va dir aquell ésser misteriós tot fent unes exagerades reverències davant de l’atemorit vescomte – Sóc el Papu Fred, fantasma oficial d’aquesta mansió.
- El què? – exclamà l’Heribert fregant-se els ulls per comprovar que no somiava.
- El fantasma oficial de la mansió dels vescomtes de la Martingala. És aquí oi? Em sabria molt de greu haver-me equivocat d’adreça.
- Però... - L’Heribert no s’ho acabava de creure.
El Papu Fred va treure uns fulls d’una carpeta i els va ensenyar al vescomte.
- Teniu – va mostrar-li els papers - El certificat del Més Enllà signat pel Papu Gran on s’especifica que m’ha estat atorgada la plaça de fantasma oficial d’aquesta mansió - L’Heribert va mirar aquells documents amb incredulitat.
- I t’hi estaràs gaires dies? – va mussitar mentre li tornava els fulls.
- Tota l’eternitat.
- Òndia!
El vescomte es va deixar caure en un desgavellat sofà. El Papu fred va seure al seu costat en una cadira esfondrada.
- No us hi amoïneu. Ja us hi anireu acostumant.
- D’això, si t’has de quedar aquí, no podries fer menys soroll? És que a la nit tenim el costum de dormir.
- Per qui m’heu pres? – va exclamar indignat el Papu. Jo sóc tot un professional! Si s’ha de fer soroll faig soroll! És el que posa el meu contracte.
- Bé, però... – el vescomte va intentar convèncer al fantasma –. No podria venir un altre Papu en el vostre lloc? Un de menys sorollós.
- I ara! Amb el que m’ha costat aconseguir aquesta plaça!
L’espectre es va acostar a una maleta que hi havia en un racó.
- Jo sóc sorollós però net i polit – Va obrir l’embalum i va treure una pila de llençols - Mireu, un per cada nit, i aquest amb la corbata ratada és per les jornades de festa. Això si, la bugada va a càrrec vostre. Un cop per setmana llençols nets i planxats.
El vescomte ja no podia més.
- I les cadenes! De primera qualitat! Ben llustrades i brillants. Què em dieu?
El pobre vescomte no sabia què dir. Estava astorat. En aquell moment algú va entrar a les golfes.
- Heribert! On ets? Què fas aquí dalt? – era la dona del vescomte –Però, amb qui parles?
- Senyora vescomtessa – el Papu va fer una gran reverència tot saludant la dama.
La dona va mirar de dalt a baix a aquella aparició.
- Un Papu? - la dama el va remirar amb ulls molt crítics – Caram, caram. Un fantasma!
- I dels millors, mestressa! – va intervenir el Papu – He estudiat durant dos cents anys a les més prestigioses universitats del Més Enllà, i sempre he obtingut unes qualificacions excel•lents.
- Veuràs tatarrona meva, jo ja li he dit que no es pot quedar aquí, però...
La dona va fer callar al seu marit.
- Ni parlar-ne de fer-lo fora! Però que no ho veus ximplet? És un fantasma! Un fantasma per nosaltres sols!
- Si, si que el veig. El veig i el sento!
- Amb la il•lusió que sempre m’havia fet tenir un fantasma. Ja veuràs com presumirem davant les nostres amistats. Serem l’enveja de tota la noblesa. Un fantasma diplomat en udols i gemecs! I el vols fer fora? Ara si que tindrem prestigi!
- Però i el soroll de les nits?
- Ens posarem taps a les orelles per no sentir-lo. Apa senyor Papu Fred, faci la seva feina, que ja l’hem entretingut prou.
I des d’aquell dia, puntualment a les dotze de la nit, el Papu Fred feia una demostració de la més variada gamma d’esgarips, brams i udolades que us pugeu imaginar. I encara hi és si no ha marxat.

Comentaris

  • HAS VOLGUT DEIXAR UN COMENTARI I NO HO HAS ACONSEGUIT[Ofensiu]
    nuriagau | 13-12-2011

    Clica l'enllaç de nou, Jacques!

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Núria

    PS: Si no te'n surts, envia'm un correu a nuriagausachs@hotmail.com

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Un relat [Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-06-2011

    molt divertit.

    Aquest Papu és dels que agrada trobar-se per la nit.

  • Bon conte[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-05-2011

    Molt original i divertit, tot bon castell ha de tenir el seu fantasma, no faltaria menys.

    Felicitats pel relat.

    Ferran

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


  • M'ha agradat[Ofensiu]
    uanra | 20-04-2011

    Molt divertida aquesta història de fantasmes. Aquest Papu Fred no fa gaire por.

    Arnau

  • Ha, ha, ha![Ofensiu]
    nuriagau | 19-04-2011

    Una divertida història de fantasmes en què ens ofereixes un simpàtic diàleg entre el protagonista i els vescomtes del castell. Un relat que es llegeix d’una tirada i que agradarà a petits i grans.

    Celebro Jacques Fiston que segueixis publicant relats a aquesta pàgina. Amb tu tenim garantida la literatura juvenil de qualitat.

    Ens seguirem llegint

    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: