un nou destí

Quan et vaig dir de sortir amb mi, vas fer una cara horrible, els rius de llàgrimes baixaven per les teves suaus galtes, vas somriure, se'm va obrir el cor, una nova porta se'm va obrir, un nou destí... Cada nit somiant, recordo aquell moment, i intento oblidar-lo, ja fa massa temps que durava i el camí no sempre està asfaltat, en aquests moments, hi ha pedres i troncs d'arbres tirats pel mig del camí... Quan em vas dir de deixar-ho sentí com aquella porta que ja feia temps que s'havia obert, es tancava amb tanta brusquedat que m deixava sense respiració... I ara, estic aquí, volent no recordar-te, però només mirant la pluja i ja em recorda a tu, com quan em demanaves ajut, i jo te'n donava i al final de tot allò sempre hi havia un somriure... Ara tot això ha marxat, m'ha deixat, ara estic sola, ni tan sols, les llàgrimes s'han quedat amb mi, sento que ja no serveixo per a res, però hem de seguir endavant... un nou destí que noté res a veure amb tu...